Passaport mundial
Milutinovic exerceix d’ambaixador de Qatar 22 després de ser tècnic en cinc edicions
La churrascaria Fogo de Chão, al barri de Botafogo, és aquestes nits un formiguer mundialista. Per allà passa amb el seu etern somriure de Peter Pan Fabio Cannavaro, campió del món i Pilota d’Or el 2006. També fa acte de presència, elegant i més elitista, l’excentrecampista francès Patrick Vieira, enfundat en un vestit negre. Però un personatge té encara més història que aquests dos grans exfutbolistes. Trempat, amb mirada de falcó, les seves eternes ulleres, xampurrejant diversos idiomes i amb una figura magnífica i esvelta tot i els 69 anys que ara té. És el serbi Bora Milutinovic, un veritable
ELS PRONÒSTICS Bora cita com a favorits el Brasil i l’Argentina i no veu el porter Ochoa jugant en un equip gran
passaport mundial, l’home que va conduir cinc seleccions diferents en cinc fases finals (Mèxic, Costa Rica, els Estats Units, Nigèria i la Xina).
Ara no entrena, però continua en actiu. És al Brasil com un dels representants que al seu dia va captar l’organització del controvertit Mundial de Qatar 2022, protagonista des de fa temps, però amb més intensitat en les últimes setmanes, d’un possible episodi de compra de vots per assegurar-se el torneig. Si se li esmenta aquesta qüestió, Milutinovic s’arronsa d’espatlles, i prefereix canviar de tema, però si es parla de la terrible calor que farà al país del Golf en les dates mundialistes sí que intervé. “Qatar ho té tot per fer un gran torneig. Els estadis i els camps d’entrenament disposaran d’aire condicionat”, afirma. Com a afegitó, exposa que els hotels són fantàstics i el país és petit, amb la qual cosa per seguir el campionat no s’hauran de fer grans desplaçaments. Al contrari que al Brasil.
Bora fa la seva feina. Però durant el sopar prefereix escoltar i anar deixant pinzellades dels seus gustos futbolístics. Abans de començar el Mundial, un dels seus favorits principals era Espanya, tot i que després del que va passar contra Holanda… Ara creu que els candidats són el Bra- sil i l’Argentina. Amb un somriure, Milutinovic va menjant frugalment i rebent la salutació o la petició que es faci fotografies amb els aficionats. Ara es presenten els mexicans, la selecció dels quals va dirigir al Mundial que van organitzar el 1986. Ara els xilens. Ara els espanyols. Mai una mala cara. El serbi és, sobretot, un bon ambaixador.
A la pantalla gegant del local repeteixen les millors jugades del Brasil-Mèxic, amb la fenomenal actuació del porter Guillermo Ochoa, ara sense equip. Se li comenta a Milutinovic que és el porter que més aturades ha fet en l’última temporada a la Lliga francesa, més de 200, tot i que a l’Ajaccio, el club on militava, no va poder evitar el descens a la segona divisió francesa.
Bora assenteix i sentencia. “És un bon porter. L’aturada del cop de cap de Neymar (una rematada espectacular) ha estat brillant. Però en d’altres ha tingut sort, com en l’ocasió de Thiago Silva (l’últim intent del Brasil de trencar el 0-0). Per mi no és un porter per a un club dels grans”.
A Bora se li il·lumina la cara quan es recorda que fa 60 anys (es van complir dilluns passat) es va retransmetre en televisió per a nou països el primer partit mundialista. Va ser, precisament, un Iugoslàvia-França del Mundial del 54. El resultat, 1-0 per als balcànics, amb gol de Milutinovic, però no de Bora, sinó del seu germà Milos, que també va fer dos gols en el partit inaugural de la primera Copa d’Europa.
“Era bo, aquest jugador”, explica el tècnic. Santiago Bernabeu el va voler per al Reial Madrid, però les autoritats del règim de Tito no el van deixar sortir fins més endavant. Bora s’aixeca. Cal cuidar-se. La seva vida és un àlbum errant.