La renda per càpita d’Espanya va baixar el 2013 fins al 95% de la UE
La bretxa de la riquesa entre alemanys i espanyols s’ha duplicat des del 2008
La riquesa dels espanyols va continuar baixant l’any passat i es va situar al 95% de la mitjana de la Unió Europea, allunyant-se un altre punt percentual respecte a la situació de l’any anterior. Just abans d’esclatar la crisi, aquest PIB per càpita estava al 105%, cosa que implica un retrocés de 10 punts en sis anys.
L’estadística que l’Eurostat va fer pública ahir mostra que tot i que la crisi ha afectat tot el continent, no ha perjudicat tots els països de la mateixa forma. N’hi ha alguns, com Alemanya, que fins i tot han avançat respecte a la mitjana. Així, la crisi ha duplicat la bretxa de riquesa entre els alemanys i els espanyols, ja que mentre que els primers han avançat 9 punts des del 2007, els espanyols han perdut 10 punts percentuals en el mateix període. D’altres, com França, han mantingut el nivell de renda, per la qual cosa també s’han allunyat de la situació dels espanyols.
La riquesa per habitant d’Espanya va assolir el seu màxim el 2007, just abans que comencés la crisi, quan va arribar a superar en cinc punts la mitjana de la Unió Europea i va avançar Itàlia, que ara torna a superar Espanya (98%). Des d’aleshores, el PIB per càpita espanyol no ha deixat de caure: fins al 103% el 2008 i el 2009; el 99% el 2010, i el 96% el 2011 i el 2012.
Si s’utilitza com a indicador el consum per càpita, que es considera més adequat a l’hora de reflectir la situació de les llars, Espanya es va situar el 2013 encara més lluny de la mitjana comunitària, ja que va registrar el 91%, enfront del 92% del 2012.
Els nivells més alts de renda per càpita al 2013 es van registrar a Luxemburg (264% de la mitjana comunitària), Àustria (129%), Suècia i Països Baixos (129%), Irlanda (126%), Dinamarca (125%), Alemanya (124%), Bèlgica (119%), Finlàndia (112%), França (108%) i el Regne Unit (106%).
Just per sota de la mitjana de la UE hi ha Itàlia (98%) i, després, Espanya (95%), Malta (87%), Xipre (86%), Eslovènia (83%), la República Txeca (80%), Eslovàquia (76%) i Grècia i Portugal (75%). Els països més pobres de la UE són Bulgària (47% de la riquesa mitjana comunitària), Romania (54%), Croàcia (61%) Letònia i Hongria (67%), Polònia (68%), Estònia (72%) i Lituània (74%).
Tenint en compte el consum per càpita, els nivells més alts es van registrar a Luxemburg (138%), Alemanya (125%), Àustria (119%), Suècia (118%) i Dinamarca (115%), i els més baixos van ser els de Bulgària (49%), Romania (54%), Croàcia (61%), Hongria i Estònia (63%).
El consum per càpita als països més rics de la Unió Europea el 2013 va ser fins a tres vegades més gran que als més pobres, una diferència que reflecteix la bretxa en el benestar de les llars europees. I és que la crisi ha perjudicat notablement el procés de convergència, en frenar l’avenç dels països que partien de rendes més baixes. Així, alguns països van retrocedir durant els últims anys mentre d’altres, com Dinamarca o, com ja hem dit, Alemanya, continuaven avançant.
L’Eurostat va publicar el seu indicador de consum individual actual, que expressa el consum de cada persona en unitats de poder adquisitiu (PPS, per les sigles en anglès), és a dir, sense tenir en compte les diferències de preus entre els països per poder comparar les dades nacionals entre si.
Així, el consum a Luxemburg és un 38% superior a la mitjana europea, mentre que a Bulgària amb
La crisi ha augmentat les desigualtats entre els països més rics i els més pobres de la zona euro
prou feines arriba al 49% de la mitjana. Tot i això, cal matisar la diferència tan enorme que reflecteix el Gran Ducat respecte dels 28, perquè a Luxemburg hi treballen molts ciutadans que contribueixen a engrossir-ne la riquesa però que viuen fora d’aquest país, per la qual cosa no compten en les estadístiques, assenyala l’organisme comunitari. Entre els països amb més consum per càpita destaca també Alemanya, un 24% per sobre de la mitjana comunitària, així com Àustria, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, Finlàndia, França, el Regne Unit i Holanda, entre el 10% i el 20% per sobre de la mitjana.
Aquests països també tenen un PIB més alt, de manera que el consum per sobre de la mitjana és en línia amb la riquesa, també superior a la mitjana. La mateixa proporció es manté en el cas dels més pobres.
Hi ha divuit països amb un consum individual inferior a la mitjana del conjunt. Espanya és just a la part central de la taula, amb un consum un 9% per sota de la mitjana. En cotes similars hi ha Itàlia, Irlanda i Xipre, mentre que Malta i Grècia tenen un consum entre un 10% i 20% inferior a la mitjana.
Lituània, Eslovènia, Portugal, Polònia, Eslovàquia i la República Txeca, per la seva part, consumeixen entre un 20% i un 30% menys, mentre Letònia, Estònia, Hongria i Croàcia tenen un índex gairebé un 40% inferior a la mitjana.