“Cada pensament et canvia el biocamp electromagnètic”
La meva cèl·lula més vella té cinc anys i la meva ànima és eterna. Sóc de Barcelona. Sóc enginyera industrial i doctora en Biomedicina per la UB. Estic casada i tinc bessons, el Rubén i el Matías (2). Política? Bé comú! Creences? Si a Déu no el veus en to
Sóc llum? Matèria implica energia, mesurable: freqüències d’ona, unes invisibles, d’altres visibles: llum! Doncs no me la veig. La seva intensitat és baixa..., però podríem veure-la si ens entrenéssim. L’aura? Sí, un camp bioelectromagnètic. El generen els intercanvis elèctrics dels nostres àtoms i cèl·lules. Desprenem biofotons.
Els veu, els meus biofotons? No a ull nu, no m’he entrenat... Però els podem veure mitjançant aquest dispositiu.
A veure? Col·loqui un dit aquí. Ara un altre. Un altre. Ja estan, els deu, bé. Miri la pantalla, veu?
Una corona lluminosa a cada palpís. Veu els rajos, uns de més llargs, altres de més curts, alguns forats...? Indiquen l’energia dels seus òrgans interns en la seva funció.
Tot el meu organisme als dits? Com l’univers, ets hologramàtic: cada part conté la informació del tot.
I què fa, ara? La informació dóna l’estat del teu biocamp corporal, plasmada en aquesta fotografia, aquesta imatge electrofotònica.
La meva aura...? I què hi veu? Vigila pàncrees, tiroide, còlon i aparell urogenital. I el teu cor el veig trist.
Vaja... És un mètode diagnòstic? A Rússia està legalment acceptat, aquí és només una tècnica d’avaluació de l’estat energètic de l’organisme.
Quines coses ha electrofotografiat? Quan un espermatozou fecunda un òvul, hi ha un esclat de llum. Quan un bacteri mor, hi ha un llampegueig. Un senyal violeta precedeix les mitosis cel·lulars...
I al cos, què? Hi ha més despreniment biofotònic en cas de malalties: l’organisme intenta corregir alguna cosa. He fet experiments sobre aquestes variacions biofotòniques...
Per exemple? Si el teu mòbil rep una trucada, el senyal interfereix a la teva aura, la minva. I si t’expliquen una cosa agradable, es compensa.
De debò? Sorprenent: si agafes un got amb licor, la teva aura se’n ressent. Si beus, encara més.
Abans de beure... ja hi ha un efecte? Sí. El camp energètic del licor altera el teu biocamp. I si algú et diu “imbècil”, també altera el teu bioelectromagnetisme.
Ostres! Ho ha observat? Sí, mesurat i fotografiat..., fins i tot si és un insult sense intenció de fer mal!
Tenen tant poder, les paraules? Jo abans era molt bèstia: per inseguretat, em protegia amb un llenguatge dur. Un dia, parodiant i burlant-me dels que parlen suau, vaig començar a dir “digues, amor”, “hola, carinyo”, “bonica”... I vaig canviar!
I com va canviar? El meu caràcter es va endolcir! Ara dic a tothom “corazón”... i em faig molt de bé!
I a l’altre també. Si ets al costat d’una persona serena i harmònica, et sents millor! Ho deu haver notat...
Ho noto ara. Escoltar una cançó, veure un color, presenciar un telenotícies, el que menges..., tot modifica el teu biocamp! I el que penses.
Ah, sí? El que penses marca la teva biologia. Per això és important guiar els teus pensaments. El teu sistema de creences et construeix.
Un exemple, sisplau. “Mira que m’ha fet la meva nòvia!”, em deia un alumne. Em va inflar tant el cap que li vaig mesurar el biocamp i l’hi vaig ensenyar: molt alterat i fet malbé. Ho va entendre: es feia mal amb els pensaments.
Què li havia fet, la nòvia? Penjar una fotografia sexi a internet.
Bah. És molt saludable relativitzar el teu sistema de creences, distanciar-se i parar de patir.
Sí, tant de bo fos tan fàcil. Darrere d’un patiment hi ha una creença equivocada. Ens han ensenyat que si algú pateix..., hem d’anar a patir amb ell. I no! Així només es duplica el patiment del món. Tu intenta estar bé! I, serè i centrat, llavors vés al costat del que pateix. Això sí que el pot ajudar!
Estimar-te a tu mateix, primer manament del benestar? Sí. Estima’t. Si estimes, tot estarà bé per a tothom. Si t’agrades molt fent alguna cosa, vés cap allà, alimenta-ho! Sigues fidel al teu cor. Ets únic! Enamora’t de tu! Brillaràs. I això beneirà la gent del teu entorn.
Un somriure cura? Si somrius, tot et somriurà. Encara que un dia et costi més que un d’altre..., somriu!
Com és l’aura d’una persona saludable? Harmònica, homogènia, gairebé sense congestions, fuites i forats. La nostra biografia esdevé la nostra biologia.
Però si tens una desgràcia... Doncs llavors pensa que tot, encara que et sembli dolent, és perquè aprenguis alguna cosa! Pensa que tot és a fi de bé. I ho serà! Confia en la vida, i ho tindràs tot.
És bonic, aquest consell. Acomiadi’m amb un altre, sisplau. Fes el que et faci feliç! I aleshores la teva llum serà molt bonica.