Un rei renovador
Després d’escoltar al Congrés dels Diputats Felip VI, vaig recordar una de les frases de Jordi VI d’Anglaterra (Colin Firth) a El dis
curs del Rei: “En el passat, tot el que un rei havia de fer era lluir responsable en uniforme i no caure del cavall; ara han d’envair les cases de la gent i consagrar-s’hi”. Certament, s’esperava molt de l’al·locució reial, és possible que massa. Té la seva lògica, ja que a Espanya una majoria ha vist en el relleu a la Corona una oportunitat perquè moltes coses canviïn al país, tot i saber que Felip VI no pot substituir els polítics d’acord amb el mandat constitucional. La societat espanyola vol que es produeixi l’efecte dòmino, a fi que aquest país canviï profundament, començant per la manera d’entendre la política, cada vegada més allunyada dels ciutadans. En aquest sentit, el nou Rei es percep com un renovador, com algú que pot animar la regeneració del país. Com igualment deia Jordi VI a la pel·lícula de Tom Hooper, “els monarques actuals no han de fer el que ells volen, sinó el que el poble espera que facin”.
El discurs que el nou Rei va pronunciar davant les Corts va ser preparat per alts funcionaris de l’Estat, amb aportacions puntuals de personalitats rellevants –entre les quals, algun català–, va ser corregit per Felip de Borbó i visat pel Govern central. Massa mans perquè sortís rodó, però tot i així cal reconèixer que disposava d’una sòlida arquitectura i abordava totes les preocupacions de la societat espanyola. Hi va faltar una mica més d’emotivitat i haver sumat a la menció de Machado, Espriu, Aresti i Castelao cites de tots quatre en les seves pròpies llengües. De tota manera, va ser un discurs solemne.
Felip VI va ser generós en elogis al regnat del seu pare, extremament afectuós amb la seva mare, la reina Sofia, i agraït amb una generació que fa quaranta anys va contribuir a convertir Espanya en una democràcia. La referència a la seva aspiració de situar-se al capdavant d’una monarquia renovada per a un temps nou va ser un missatge ple d’esperança. Igual que la seva crida a l’exemplaritat en la vida pública, als ponts d’entesa per solucionar els conflictes, a la necessitat de preservar per damunt de tot els valors de la convivència. El Rei va reconèixer la diversitat d’Espanya, va manifestar que “hi cabem tots” i va afegir que entenia totes les maneres de ser espanyol. En aquest passatge va resultar extremament prudent, encara que la qüestió catalana serà un dels reptes del seu regnat. Els suggeriments de la personalitat catalana que li va aportar idees pràcticament no van ser tinguts en compte en aquest apartat.
La seva al·locució va guanyar punts en l’últim tram, quan es va referir a les famílies castigades per la crisi, a la necessitat de continuar sent solidaris, a l’atur com a principal desafiament de la política. A l’aposta imprescindible pel coneixement, la innovació, la investigació i la cultura per tirar endavant. I especialment quan va parlar del concert de llengües d’Espanya, que són un patrimoni comú i que han de ser objecte de respecte i protecció, ja que constitueixen les vies naturals d’accés al coneixement dels pobles, a la vegada que resulten ponts de diàleg entre cultures.
Els vint-i-sis minuts del discurs van estar carregats de contingut. Els tímids aplaudiments d’Artur Mas des de la tribuna van posar de manifest que li va agradar més la música que la lletra. Però el nou Rei sap que les paraules no s’esgoten el primer dia de regnat.
Una majoria del país ha vist en el relleu a la Corona una oportunitat perquè moltes coses canviïn Felip va ser prudent en extrem amb la qüestió territorial, encara que serà un dels reptes del seu regnat