El més alt del regne
Felip adapta la seva trajectòria com a Príncep al seu paper com a Rei
Quan Pau Gasol li va encaixar la mà, en saludar-lo al saló del Tron, Felip VI va sentir, per un moment, el que és mirar de baix a dalt i va recordar que un dia es va imposar que ningú no sentís això davant seu. Des de fa anys, el rei Felip ha estat el més alt de les reunions i, a més, ha estat tractat com a sa altesa, però ahir, com ha fet fins ara, va voler que tots el que el van veure de prop o el van seguir per televisió sentissin que no està per sobre de ningú. Felip de Borbó i Grècia va viure el seu primer dia com a Rei com si fos un més de la seva trajectòria com a Príncep. No hi va haver sorpreses en el seu discurs davant les Corts, ni tan sols a la multitudinària recepció al Palau Reial en què els Reis van estar gairebé tres hores encaixant la mà de més de 2.500 persones. Des de les 9.30 del matí a les 3 de la tarda la seva vida, com la de Truman, va ser televisada i tot el que es va veure va encaixar perfectament amb la seva personalitat: prudent i pacient. Els que el coneixen explicaven aquests dies passats que, per saber el que Felip diria davant les Corts, n’hi havia prou amb recordar el que ha dit i fet en els últims anys. Que ningú no esperés miracles, ni grans anuncis, ni la solució als problemes, que són molts i variats, que tenen el país i el paisanatge. No, Felip de Borbó volia ser coherent amb si mateix i situar-se dins de la normalitat institucional i dinàstica, amb un sol missatge en el qual es resumeixen tots els altres: Felip VI encarna una “monarquia renovada per a un temps nou”.
Durant els últims 20 anys, Felip ha treballat per guanyar-se, a més del lloc , l’estimació dels ciutadans. Quan ahir, al final del seu discurs, va dir que esperava que els espanyols poguessin sentir-se
Felip resumeix en una frase el seu ideari: “Monarquia renovada per a un temps nou” El nou Rei va omplir la programació des de les 9.30 del matí fins a les 3 de la tarda Felip VI va repassar la pel·lícula de la proclamació del rei Joan Carles I
orgullosos del seu nou Rei, en realitat deia que no volia defraudar els que ja han confiat en ell com a Príncep hereu.
Felip és conscient que se li presenta un repte que, dia a dia, haurà d’afrontar fins a formar la seva pròpia manera de fer: Espanya està acostumada a demanar comptes al Rei de tot el que passa. A Joan Carles se l’ha buscat perquè intervingués en la vida pública o que, almenys, es pronunciés. La frase “I què n’opina el Rei?” s’ha sentit en tots els cercles com si la vareta màgica amb la qual va tocar el període de la transició i que li va servir per desmuntar l’intent de cop d’Estat del 23-F es pogués fer servir contra tot perill. Una manera de regnar que va arrencar el mateix dia de la seva proclamació. El 22 de novembre del 1975, Joan Carles va viure la mateixa escena que ahir va protagonitzar el seu fill, però, en aquella ocasió, del seu discurs davant les Corts en depenia el seu futur. En va tenir prou amb una frase, “Seré el Rei de tots els espanyols”, perquè els ciutadans exclosos, que eren gairebé tots, li donessin un vot de confiança. Ahir alguns diputats –gairebé tots, nacionalistes– no van aplaudir Felip, però beneïda sigui la llibertat d’expressió d’uns parlamentaris elegits democràticament si recordem que, el 1975, els qui no aplaudien eren individus com l’ultradretà José Antonio Girón de Velasco, que recolzant mans i mentó en el seu gaiato, menyspreava ostensiblement la paraules del rei Joan Carles.
Felip, que tenia 7 anys quan el seu pare va ser proclamat Rei, va repassar fa uns dies la pel·lícula d’aquell dia que també van veure les seves filles, la princesa d’Astúries i la infanta Sofia. Aquell dia a Joan Carles semblava que li premia el coll de l’uniforme, però va empassar saliva i va dir el que volia dir i va començar a canviar la història.
Ahir, a Felip se li notava l’emoció però denotava més seguretat en si mateix. En la seva lectura modulada i en la posada en escena hi té molt a veure la reina Letícia, amb qui dimecres, al punt de la mitjanit, va repassar per última vegada el discurs. Els Prínceps es van convertir en Reis a les 00.00 hores del dia 19, però no van estar pendents del compte enrere. Van sopar a la Zarzuela, convocats per la reina Sofia, i després, ja a casa seva –el Pavelló del Príncep, on ara viu el Rei– van anar a dormir amb el despertador posat a les 6.30.
Letícia havia triat un conjunt d’abric i vestit, disseny de Felipe Varela, per presentar-se per primera vegada com Reina. Ella, que mentre va ser princesa es va permetre certes llicències indumentàries, ahir es va obligar a aparèixer elegant i sòbria, sense cap detall objecte de polèmica, donant pistes també de l’actitud que tindrà a partir d’ara. Unes arracades de pavé de brillants en forma d’estrella, que són el seu talismà (aneu a saber quina història amaguen) eren totes les joies que duia, mentre que a l’abric una orla de pedreria cosida a l’escot feia la funció de collaret. Per a la princesa Leonor i la infanta Sofia, la seva mare va escollir uns vestits iguals, en brocat de seda, però de colors diferents; rosa per a Leonor i verd aigua per a Sofia, confeccionats per dues modistes asturianes, Teresa Fernández Castro i Nieves García Torres. A la reina Letícia no li agrada vestir igual les seves filles, però, d’acord amb el rei Felip, fa tot el que pot perquè no se sentin diferents, ni entre elles ni amb altres nenes.
Quan Felip i Letícia i les seves dues filles van sortir ahir de la seva residència en direcció a la Zarzuela, on va tenir lloc la cerimònia d’imposició del faixí de capità general, ja havien esmorzat plegats en un ritual familiar que només abandonen quan els pares estan de viatge.
INDUMENTÀRIA La reina Letícia va escollir un conjunt de vestit i abric de Felipe Varela
A la Zarzuela, aquests dies Sofia ha reunit els seus germans, Constantí, Anna Maria i Irene de Grècia i a altres familiars, no perquè l’acompanyessin a ella, que potser és qui s’ha pres millor l’arribada del “retir”, tal com anomena la seva nova situació, sinó per, d’alguna manera, justificar la presència de la infanta Cristina a la Zarzuela. La reina Sofia volia que la seva filla no se sentís ni sola ni aïllada a Ginebra en un moment tan important per a la família. Tots sabien que no podia aparèixer en públic, però ni Joan Carles ni Felip no van poder negar-se a la seva voluntat d’anar a Madrid per, en una abraçada en la intimitat familiar, recompondre, o si més no alleujar, l’angoixa que li provoca l’ostracisme i l’exili.
Ahir, la infanta Cristina es va quedar a la Zarzuela quan la seva mare i la seva germana Elena van sortir cap al Congrés. Amb ella hi havia els seus cosins grecs i altres familiars. El rei Joan Carles, que dimecres passat es va quedar sense el seu despatx oficial, va veure la cerimònia del Congrés des d’una dependència coneguda com la saleta blava, una mena de sala d’estar, situada a la planta baixa de la Zarzuela. Molt pocs van veure com ell, al seu torn, veia Felip. Volia estar sol i, sobretot, marcar amb l’absència en els actes d’ahir quina serà la seva posició en el futur. No serà un rei desaparegut, però sí almenys els pròxims mesos.
Joan Carles sabia el contingut del discurs del Príncep, i ahir, després d’escoltar-lo, va reconèixer mig en broma que el seu fill parla millor que ell. Li va agradar la cerimònia, tot i que, sentimental com és, es va commoure especialment en veure la infanta Elena a punt de plorar. Després es va tornar a posar la guerrera de l’uniforme i se’n va anar al Palau Reial per aparèixer a la foto de família al balcó. Allà va estar per la seva néta Leonor i també va rebre les mostres d’afecte de les dues reines. Letícia, per primera vegada en públic, va besar Joan Carles, i d’aquesta manera va fer feliç Felip. I Sofia, recordant el Juanito de la seva joventut, la va imitar.