Felip VI, disposat a escoltar
El Rei assegura que en una Espanya “unida però no uniforme hi cabem tots”
Un Espanya unida i diversa però no uniforme en la qual “hi cabem tots” i on es pugui “arribar a acords entre les forces polítiques”. Així es resumeixen els objectius polítics assumits pel nou Rei d’Espanya per a la nova etapa que comença, assumint tres compromisos fonamentals: “neutralitat política”, “escoltar, ser fidel i lleial intèrpret de les aspiracions i esperances dels ciutadans” i “observar una conducta íntegra, honesta i transparent”. Ni menys, ni més. Així es va pronunciar Felip VI en el seu primer discurs a les Corts després de ser proclamat cap de l’Estat. Diputats, senadors i autoritats van ovacionar el monarca durant dos minuts.
Mentre ses senyories aplaudien, les mirades es van fixar en els presidents d’Euskadi i Catalunya, Íñigo Urkullu i Artur Mas, respectivament, presents a la tribuna de convidats, que amb prou feines van participar en l’ovació més enllà d’algun gest de cortesia. Més crítica però menys comentada va ser l’actitud dels grups republicans d’esquerres, que van optar per no assistir a la històrica sessió, que va tenir la so- lemnitat que s’havia evitat durant el tràmit parlamentari de la llei d’abdicació per donar senyal de normalitat al relleu en la direcció de l’Estat.
L’acte va ser solemne, però sobri i, potser perquè era tot tan mil·limetrat, va quedar una mica fred, segons un comentari escampat. Així doncs, davant representants dels tres poders i de totes les institucions de l’Estat, els d’ara i els d’abans, amb els expresidents González, Aznar i Zapatero al capdavant i fins i tot els pares de la Constitució, Miquel Roca entre ells, el ja proclamat Felip VI va reafirmar “com a Rei” la seva “fe en la unitat d’Espanya, de la qual la Corona és símbol”. El van aplaudir als bancs de la dreta, abans que afegís “unitat que no és uniformitat, senyories”.
La qüestió catalana va ser, per descomptat, l’afer que gravitava al Palau de la Carrera de San Jerónimo com el gran desafiament polític que determinarà el regnat de Felip VI, i el nou monarca va remetre’s al pacte constitucional del 1978, del qual avui es consideren exclosos els grups de l’esquerra i les majories nacionals a Catalunya i Euskadi. Va sonar com una reivindicació del consens perdut: “La Constitució –va recordar Felip VI– va reconèixer la nostra diversitat com una carac-
ELS COMPROMISOS Neutralitat política, lleialtat a les aspiracions ciutadanes i honestedat” LA REIVINDICACIÓ El Monarca proposa de recuperar el consens del 1978 respectuós amb pobles i llengües ELS ESCÈPTICS Mas i Urkullu gairebé no aplaudeixen, i encara no veuen prou símptomes de canvi
terística que defineix la nostra pròpia identitat”, i va afegir: “Aquesta interrelació de cultures i tradicions té la seva millor expressió amb el concert de les llengües (...), perquè les llengües constitueixen les vies naturals d’accés al coneixement dels pobles i són alhora els ponts per al diàleg”. Així, “en aquesta Espanya unida i diversa, basada en la igualtat dels espanyols, en la solidaritat entre els seus pobles i en el respecte a la llei, hi cabem tots (...) perquè els sentiments no han mai d’enfrontar dividir o excloure, sinó comprendre i respectar, conviure i compartir”.
Hi va haver expectació per si el nou Rei pronunciava en català part del discurs, però es va limitar a donar les gràcies en les quatre llengües cooficials. Fonts parlamentàries advertien que si el Rei parlava en català al Congrés establia un precedent que hauria posat en qüestió el reglament de la Cambra tantes vegades forçat pels diputats d’Esquerra Republicana.
Paradoxalment, el que diputats i observadors polítics de la capital van interpretar com una referència a Catalunya, els diputats de CiU i del PNB no van amagar la seva decepció i ho van considerar “un seguit de llocs comuns”. El representant del PNB va ser el més contundent: “Aquest discurs el podria haver fet son pare: no aporta novetats”.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va declarar després del discurs que “continuo en el wait and see”, és a dir esperar a veure què passa, però va trobar a faltar una referència al fet que “som en un Estat plurinacional”. El president català va saludar el nou Rei, que li va agrair en català l’esforç que va fer per assistir a la proclamació. Mas li va desitjar “sort, encerts i talent”. A la tarda, a la CNN va declarar: “Estic segur que el nou Rei farà alguna cosa per trobar una solució”. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, va expressar la seva convicció que “el discurs del Rei porta implícita una advertència al Govern espanyol perquè és incompatible amb l’ofensiva centralista i sobretot amb la llei Wert”. Per cert, que Duran va ser objecte d’esbroncades per part del públic de la Carrera de San Jerónimo, que li va cridar “Vés-te’n al teu país!”
Des de files socialistes, es va destacar l’aposta pel diàleg –“aspirem a una Espanya on es puguin assolir acords entre les forces polítiques”–, deixant clar per endavant que és “al Govern de la nació a qui correspon la direcció de la política nacional”.
La Reina, que va assistir a l’acte acompanyada de la infanta Elena, va ser objecte de reconeixement unànime. Ni tan sols Mas ni Urkullu no van escatimar l’homenatge. Va brillar per la seva absència la infanta Cristina. Hi va haver qui ho va considerar injustificat, quan ni tan sols no està imputada, però el cas Nóos va planar per l’hemicicle quan el Rei va declarar el compromís a “observar una conducta íntegra i honesta”