Evitar barreres
No se ben bé què podem esperar del nou Rei. No el conec, ni conec ningú que el conegui. Això passa gairebé sempre en totes les monarquies, sobretot les que s’anomenen parlamentàries, i és una de les raons per les quals no sóc monàrquic. Per aparentar una neutralitat política estricta quan els prínceps siguin reis, tothom accepta –i fins i tot exigeix– que no es comprometin amb programes i propos- tes que els classificarien en algun grup radical i reduiria la neutralitat. Així doncs, en comptes de neutralitat s’aconsegueix la nul·litat de pensament i, com a conseqüència, el desconeixement dels moviments populars, l’elitisme social, el menyspreu per la realitat, la incomprensió dels sistemes participatius. Normalment, l’única cosa que s’aconsegueix és tenir uns prínceps poc participants i, per tant, desconeguts de la ciutadania i, mentrestant, amb un lligam social amb les masses tribals de pensament de dretes.
Malgrat tot, donades les circumstàncies en què s’ha produït aquesta coronació, sí que podem esbossar alguns temes que tots els responsables del canvi deuen tenir presents. El primer que hauria de fer un monarca clarivident és evitar aquestes barreres socials que imposa la monarquia. És clar que si l’elecció de l’hereu fos realment una elecció popular, voldria dir que ja hauríem abatut les barreres socials i hi hauria prou material per saber si s’ha escollit l’hereu adequat. Però, naturalment, d’això ja no se’n diu monarquia, ni tan sols monarquia parlamentària. Se’n diu república.