Rei contra reis
Per a què serveix un rei en una democràcia consolidada sense més Tejeros a l’horitzó?
Doncs, sens dubte, per al terreny simbòlic, justament on Joan Carles I va perdre gran part del crèdit que s’havia guanyat merescudament durant la transició.
Sóc republicà, però reconec que la monarquia s’ha revelat com un eficaç instrument de consens social i que l’espinós debat sobre la direcció d’Estat ha quedat en sordina durant tots aquests anys.
En aquest país que les passions polítiques es desencadenen fàcilment i, sovint, més que justificadament, tenir un nou Rei amb pinta d’assenyat ajuda a la sensatesa social.
Arribats a aquest punt, per a què serveix un rei sense poder?
Doncs per actuar de pont simbòlic entre mons que s’atomitzen. Darrere de la crisi econòmica i so- cial s’amaga una gran fractura cultural, una pèrdua de confiança en les institucions i valors: convivència, diàleg, responsabilitat social, intercanvi. La cultura és el mirall en què ens mirem i el nostre s’ha trencat a trossos.
La crisi econòmica potser s’acaba solucionant; la cultural, no. Que algú aixequi d’una vegada la bandera de la cultura com a valor suprem. Preferiria un president elegit, però si ha de ser el Rei, que ho faci de seguida i que demostri sensibilitat contra els únics reis que governen de debò: el rei diners i el rei mercat.