Voluntat de canvi
Crec que es corre el perill de carregar sobre el rei Felip VI massa esperances, la qual cosa podria portar a bastants frustracions. No espero més enllà del que dicta el sentit comú. Em conformo que sigui un bon professional del seu ofici.
I que comenci el seu regnat amb una paraula a la ment: canvi. El canvi que va iniciar el seu pare amb l’abdicació, donant pas a una nova etapa.
La seva arribada al tron coincideix amb la irrupció en l’arena política de noves cares i noves formacions, i amb iniciatives que anuncien, tot seguit, nous líders en vells partits.
Tots amb noves inquietuds i demandes; proposant noves maneres d’organitzar-nos, d’entendre’ns i de relacionarnos.
I tots, o gairebé tots, de la seva mateixa generació, o més joves, fins i tot nascuts i educats, com ell, en la democràcia.
Que el rei Felip VI aprofiti, doncs, aquesta coincidència, per facilitar, amb gestos i actituds (el rei regna, però no governa), la consecució d’aquestes aspiracions.
Que connecti amb els que ho estan passant malament. Que sigui proper. Transparent. Que es carregui d’autoritat moral.
I que, al costat de la reina Letícia, donant exemple, ens tornin l’amor per la cultura i l’orgull de ser cultes, davant els qui porten tota una legislatura entossudint-se en el contrari.