El líder es resisteix a intervenir
Obama envia 300 assessors, però insisteix que l’Iraq és afer iraquià
La doctrina Obama no cedeix davant l’assetjament dels falcons. Si el guerrer exvicepresident Dick Cheney surt a escena per intimidar-lo, el president dels Estats Units li respon amb el que menys li agrada sentir al capdavanter dels neocon.
Obama ho va deixar clar ahir de nou, en una compareixença imprevista a la Casa Blanca. “Les tropes dels Estats Units no tornaran a combatre a l’Iraq, però ajudarem els iraquians, pels seus propis interessos i pels nostres propis interessos”, va dir.
Així va anunciar l’enviament de 300 assessors militars i va obrir la porta a potencials “objectius militars precisos” per a futurs bombardejos gràcies a la recopilació de “dades fresques” pels serveis d’intel·ligència. Tam- bé disposarà de capacitat de vigilància de béns iraquians i la provisió que aquest país no es converteixi en refugi de terroristes.
Però a això, igual com la setmana passada, i de forma més contundent, va fer una postil·la en suggerir als líders iraquians la formació d’un govern amb un “pro- grama inclusiu” que permeti evitar una guerra civil. El primer ministre Nuri al-Maliki no en va sortir ben parat.
“No tenim la capacitat per simplement resoldre aquest problema enviant desenes de milers de tropes i originar la mort i la destrucció que ja s’ha perpetrat a l’Iraq”. Obama va afirmar que “això és una cosa que l’han de resoldre els iraquians”, malgrat que ara per ara han estat incapaços.
El president va insistir que l’ajuda dels EUA té un preu. El país ha de resoldre les seves divisions sectàries. Sense dir-ho va resultar evident que Obama ha perdut tota la seva confiança en el primer ministre, xiïta, com el líder capaç de desenvolupar aquesta política inclusiva. Ha disposat de temps i no ha assolit resultats. Més aviat al contrari. I va destacar “no hi ha una solució militar a l’Iraq, no almenys una de comandada pels EUA”, va dir.
Els 300 assessors militars s’encarregaran d’entrenar –mai no entraran en combat, va repetir– les forces locals per frenar l’escomesa dels gihadistes. Si aquests
NO PODEM, NO VOLEM “No hi ha una solució militar a l’Iraq; no, almenys, una de liderada pels EUA”
AVÍS A AL-MALIKI El cap de la Casa Blanca creu que el conflicte “l’han de resoldre els iraquians”
especialistes no han posat abans fil a l’agulla es deu, una vegada més, a la responsabilitat d’Al-Maliki. La seva negativa a proveir immunitat als assessors dels Estats Units va impedir que es quedessin quan l’exèrcit dels EUA va sortir de l’Iraq a finals del 2011.
No va faltar la seva resposta a la petició formal de Bagdad perquè els Estats Units duguin a terme bombardejos. Obama va remetre l’esmentada agenda inclusiva: “No anirem a bombardejar en benefici d’un grup i en perjudici d’altres”.
Aquestes potencials actuacions militars –de les quals no va donar més concrecions– les portarà a consulta al Congrés. No hi haurà una decisió que no compleixi aquest pas previ, com va fer amb la crisi siriana de les armes químiques. Llavors els legisladors van dir no.
El dia es va despertar ahir sota l’impacte de les informacions en les quals es va assegurar que la Casa Blanca considerava que Al-Maliki havia perdut tota la seva capacitat per tirar endavant el seu país. La seva política enquistada ha portat a una ruptura amb
els sunnites i amb els kurds. La pressió per fer caure Al-Maliki té com a contrapès que ell opti per aferrar-se al càrrec. En aquest cas, podria acostar-se a l’Iran, cosa que encara aprofundiria més la divisió sectària i la possibilitat d’aprofundir el conflicte.
Tot i això, els mateixos líders iraquians, davant la insurgència dels sunnites, han sembrat l’alar- ma i el camí sense retorn que suposa Al-Maliki. L’agenda inicial d’ahir del president Obama va ser de modificació en modificació. Primer preveia mantenir una reunió amb els membres del seu equip de seguretat nacional. I just després d’aquesta posada al dia sobre el conflicte iraquià, la Casa Blanca va anunciar que el president faria una compareixença. Sobre la marxa, aquesta cita amb els mitjans es va endarrerir. Més d’una hora sobre el que s’havia reprogramat.
“Nosaltres no podem interferir en un país sobirà i canviar-hi el govern”, va matisar Obama. Però no va deixar d’invocar la necessitat que hi hagi millors governants abans que els Estats Units concretin la seva col·laboració.
El que sí que és clar és l’enviament d’aquests assessors militars, que no estaran ubicats només a Bagdad. També es destina- ran a la part nord del país, on els insurgents han aconseguit els seus avenços més importants i han ocupat ciutats. A més de formació, els assessors definiran d’una manera més clara els objectius dels possibles bombardejos.
Però, posant el dit en la mala consciència dels que van decidir la invasió de l’Iraq el 2003, Obama va al·ludir al dolorós llegat d’aquesta guerra –4.500 morts dels EUA– per formular una aproximació cautelosa cap a la crisi. “Aquests dies recents ens han recordat les profundes cicatrius que ens ha deixat la nostra ruta cap a l’Iraq”, va assenyalar. Malgrat la discrepància amb els falcons dels EUA i la descon- fiança en el lideratge intern en aquell país, Obama va dir que la seva iniciativa per evitar una guerra civil a l’Iraq es desenvoluparà “en el nostre propi interès”.
La compareixença del president es va produir l’endemà de la seva trobada amb els màxims representants de la Cambra de Representants i el Senat. El republicà John Boehner, president de la Cambra Baixa, va declarar que no podia dir si els bombardejos selectius serien una bona solució sense conèixer l’estratègia global. La demòcrata Nancy Pelosi no va mostrar gaire entusiasme per la tramesa de forces especials a l’Iraq. El nombre, per limitat que sigui, tendeix a créixer.