Al-Maliki es juga el futur en la batalla per la refineria de Baiji
La coalició al voltant dels gihadistes està formada per uns 40 grups sunnites
Parafrasejant aquella presumptuosa frase del rais Saddam Hussein que la guerra contra els Estats Units seria “la mare de totes les batalles”, ara es pot dir que l’Iraq és “la mare de tots els conflictes”. Aquesta república sense nord s’ha convertit en un imant per a les interferències dels països veïns i de les grans potències i ha pres un formidable impuls desestabilitzador a la regió. És evident que si es consuma el col·lapse de l’Estat a l’Iraq, que ha fracassat en un país en fragmentació, la guerra civil renovada i les ingerències internacionals cada vegada més grans poden desembocar en una guerra oberta, o almenys en una fitna o guerra religiosa entre sunnites i xiïtes.
Fa tres dies que les tropes iraquianes batallen, amb l’ajuda d’helicòpters, per l’estratègica refineria de Baiji, ocupada pels gihadistes. A uns 250 quilòmetres de Bagdad, es tracta de la refineria més gran del país. Si el Govern la perdés, el cop seria devastador per al primer ministre, Nuri al-Maliki.
L’ajuda militar limitada dels Estats Units no pot satisfer les demandes urgents del primer ministre
El Govern de Nuri Al-Maliki ha obtingut una ajuda dels Estats Units, però una ajuda militar limitada que no pot satisfer les seves demandes urgents. El president Obama, a més, ha instat els dirigents iraquians que arribin a un compromís perquè salvin el procés polític que permeti la constitució d’un nou executiu, després del resultat de l’escrutini de les eleccions legislatives d’abril. Abans, el secretari d’Estat, John Kerry, havia dit que el que li interessava més és la sort de l’Iraq i no la del primer minis- tre, molt criticat pel seu tarannà autoritari i per una política que ha exacerbat els conflictes entre sunnites i xiïtes. L’Iraq, després d’aquests últims anys de predomini xiïta al Govern, en la seva revenja contra el poder sunnita anterior, especialment contra el règim de Saddam Hussein, pateix una violenta revenja dels sunnites.
La bàrbara organització d’Abu Bakr al-Bagdadi, l’Estat Islàmic de l’Iraq i Síria (EIIS), que ja ha començat a imposar la seva llei al territori conquerit, no és l’única formació que combat el règim de Bagdad. Aquest grup armat sorgit d’Al-Qaida té una base territorial a Síria. Al seu costat lluiten altres formacions sunnites, integrades per exmilitars o afiliats del partit Baas –desmantellat pels nord-americans en
L’EIIS no podria guanyar terreny sense l’ajuda de la població sunnita ressentida amb el Govern dels xiïtes
derrotar a Saddam Hussein– i engrossides per les tribus sunnites que ja en temps del rais executat van tenir una gran força a l’Iraq. El més important, l’anomenat Exèrcit de Naqxbandis, està a les ordres de Izzat Ibrahim al-Duri, que va ser vicepresident de la República, número dos del règim del partit Baas. Al-Duri es va escapar de la revenja nord-americana sota la qual van sucumbir els més destacats líders de l’època anterior.
És un complex fenomen, al mateix temps explosió fanàtica religiosa i rebel·lió sunnita, contra el sectarisme del Govern d’Al-Maliki. El seu combat no podria guanyar terreny sense l’ajuda, o almenys un mínim suport, de certs sectors de la població. Són aquestes cinquenes columnes a l’interior de les localitats sunnites que van preparar el seu camí.
És una heteròclida coalició, estimada en prop de 40 grups armats, que explota el ressentiment de la població sunnita. Sense ella, és difícil entendre l’èxit d’uns quants milers de combatents de l’EIIS i els seus aliats. Hi ha una pluralitat de conflictes que es connecten, que de manera alternativa apareixen i s’oculten però que mai no s’extingeixen. Van brollar de la capsa de Pandora oberta pels nord-americans en el 2003 amb la seva invasió.