Els ‘tories’ desplacen els liberals com a tercer grup a Estrasburg
L’avanç euroescèptic redibuixa l’equilibri de poder a l’Eurocambra
Les idees europeistes continuen sent majoritàries al Parlament Europeu però l’avanç dels partits euroescèptics –en totes les seves tonalitats, des dels moderats als més destructius– en les eleccions del 25 de maig ha tras- tocat l’equilibri de forces clàssic de la institució.
Encara que amb un centenar de vots menys, conservadors i socialistes continuen sent les dues principals famílies europees. Però, a pocs dies del començament de la nova legislatura, el grup liberal ha estat avançat pels Conservadors i Reformistes Euro- peus (ECR, en les seves sigles angleses), el grup creat pels tories britànics quan fa cinc anys se’n van anar amb un cop de porta del Partit Popular Europeu. Han conquerit 68 escons, 11 més que en la passada legislatura, quan eren la cinquena força. Ser el tercer grup els permetrà tenir més diners i més temps de paraula, a més d’intervenir en tercer lloc en els plens i optar a més càrrecs institucionals.
La inclusió dels sis representants d’UPyD i Ciutadans en la família liberal no ha permès als liberals conservar el seu preuat tercer lloc, una posició que els ha permès exercir com a força frontissa a l’Eurocambra. El detonant del canvi ha estat la decisió del partit sobiranista flamenc N-VA de deixar els Verds per integrar-se en el grup dels
REVÉS PER ALS LIBERALS L’ingrés dels sobiranistes flamencs fa créixer les files dels conservadors britànics PUGNA EURÒFOBA Marine Le Pen esgota el termini per crear un segon grup antieuropeu
tories i dir no a l’oferta dels liberals. Els quatre escons flamencs han decantat la balança a favor d’aquests, si bé per tot just un escó.
Els liberals disposen actualment de 67 eurodiputats, si bé Ramon Tremosa (CDC) sospesa l’oferta d’ECR de deixar la seva família política clàssica i afegirse a les seves files. Així, els liberals passen a ser la quarta força política de la Cambra per davant d’Esquerra Unitària Europea (que avança posicions) i Verds (que retrocedeix). Aquesta posició encara pot permetre-li ser el grup en què es recolzin principalment conservadors i socialistes a l’hora de buscar majories, sobretot perquè la disciplina de vot a l’ECR brilla per la seva absència i no se’ls té per uns socis gaire fiables.
En vista de les posicions de molts dels partits elegits el 25-M, es podria qualificar el grup ECR d’euroescèptic moderat, encara que els seus nous membres tenen una inclinació encara més conservadora que en el passat. Entre els seus integrants hi ha, a més dels 19 tories, 19 polonesos del partit Llei i Justícia de Jaroslaw Kaczynski, quatre eurodiputats del Partit del Poble Danès i set del partit antieuro alemany Alternative für Deutschland, entre d’altres.
La pugna entre el britànic Nigel Farage i la francesa Marine Le Pen per formar un grup euròfob s’ha resolt de moment a favor del primer. Tots dos havien de pescar al mateix calador antieuropeu i ultradretà. I Farage, guanyador de les eleccions al Regne Unit, va anunciar abans-d’ahir que ha reunit el nombre d’escons i delegacions suficients per reeditar el seu grup. Comptarà de nou amb 48 eurodiputats, entre ells una trànsfuga del Front Nacional i seran la setena força de la Cambra.
La líder de l’FN, el partit més votat a França, negocia contra rellotge per anunciar aquest dilluns, abans que es tanqui el termini oficial, la formació d’un segon grup euròfob, amb socis com la Lliga Nord italiana o el Vlaams Belang belga. Ha d’aconseguir que el seu principal soci, l’holandès Geert Wilders, accepti l’entrada d’un partit polonès ultraconservador, homòfob i masclista, a més de conquerir un eurodiputat búlgar que dubta si s’uneix a Farage.
En total, els grups euroescèptics o euròfobs podrien controlar de forma organitzada al voltant de 159 escons d’una Eurocambra de 751, uns 50 més que en la legislatura anterior.