Tea Party a la japonesa
Diversos grups de dones ultraconservadores reivindiquen un nacionalisme nipó sense complexos
La majoria són dones entre els vint-i-tants i els quaranta anys, no pertanyen a cap partit polític, encara que són ultraconservadores, i els uneix un sentiment d’amor al Japó. Una sèrie de trets comuns que els ha portat a compartir informació a través d’internet i a associar-se per fer-se sentir i, en definitiva, intentar influir –a la manera del Tea Party dels Estats Units– en la línia d’actuació del conservador Partit Liberal Democràtic (PLD), que governa l’arxipèlag nipó amb majoria absoluta.
Elles es van organitzar després de la victòria del progressista Partit Democràtic (PD) el 2009. Aquell any i el següent van néixer Soyokaze i Hanadokei i més tard va veure la llum Gendai Nadeshiko Club. Unes organitzacions que van florir a partir del temor de la possibilitat que el PD donés als residents estrangers el dret de vot i permetés als cònjuges mantenir els cognoms separats després de casar-se. Uns assumptes considerats anatema pels ultraconservadors nipons.
La victòria del líder del PLD, Shinzo Abe, el desembre del 2012, lluny de tranquil·litzar aquests col·lectius els ha revitalitzat, a causa dels conflictes diplo- màtics que el Japó manté amb la Xina i Corea del Sud, i del temor que Tòquio cedeixi a les seves pretensions a causa de la pressió internacional.
Una conjuntura que ha reforçat la intransigència nacionalista d’aquestes gairebé 1.500 dones i els ha fet guanyar adeptes entre les files més conservadores del país. Comparteixen desencant davant el PLD i admiració cap a Abe. Defensen a ultrança les idees del premier de reformar la Constitució imposada pels EUA després de la II Guerra Mundial i de rebaixar el to de les disculpes a la Xina i Corea del Sud per les esclaves sexuals forçades per l’exèrcit imperial. I critiquen la premsa per ser massa liberal i distorsionar la informació.
“Són grups petits, però el seu impacte podria créixer, ja que semblen sintonitzar amb les idees del japonès mitjà”, ha assenyalat el professor Mari Miura a Reu- ters. De moment, aquests grups ja han començat a sortir al carrer i a organitzar petites concentracions i explicar els seus punts de vista. “No es canvia res només parlant, actuarem”, assenyala Soyokaze a la seva pàgina web.
I preconitzen passar a l’acció davant les crítiques de Pequín i Seül. Reclamen a Abe que visiti sovint el santuari de Yasukuni
Les organitzacions tracten de mentideres guiades pels diners les esclaves sexuals xineses i coreanes
–on estan enterrats diversos criminals de guerra– i reti homenatge als soldats morts. I critiquen amb duresa les esclaves sexuals xineses i sud-coreanes. Aquestes dones patriòtiques, la majoria casades i amb fills, les consideren unes velles mentideres que només volen diners. Una actitud que, segons l’escriptora Minori Kitahara –autora de l’obra L’esposa és una patriota, on estudia aquest moviment–, s’explica perquè odien les coreanes per esbombar aquest tema, i subratlla que tradicionalment la dona nipona es guardaria aquesta informació, segons Japan Times.