Els nous temps de Felip VI
FELIP VI ja regna a Espanya. Tècnicament, és rei des de la mitjanit de dimecres. Però va ser ahir quan es va procedir a la proclamació en el Congrés dels Diputats. Poc abans de les onze del matí, el nou monarca va jurar el compromís amb la Constitució. I, tot seguit, el president de la Cambra, Jesús Posada, el va proclamar rei. La monarquia espanyola iniciava així una nova etapa, en un moment amb moltes incògnites a l’aire, de profunda crisi econòmica, però també, segons es va desprendre del subsegüent discurs de Felip VI, amb renovada energia, plena confiança en les capacitats del país i la ferma intenció d’afrontar i resoldre els reptes dels nous temps. Són senyals positius, que apunten el to i el vigor del nou rei.
Felip VI succeeix en el tron el seu pare, Joan Carles I, que l’ha ocupat durant prop de quaranta anys. Aquesta etapa es considera, sense discrepàncies dignes de menció, com la de més tranquil·litat i prosperitat en la llarga i atrafegada història d’Espanya. I és així, en bona mesura, gràcies a la tasca de Joan Carles I, que va iniciar el regnat en dies molt convulsos, a cavall de la dictadura franquista i la democràcia, però que va obrar assenyadament, aconseguint la reconciliació d’una Espanya en la qual encara retrunyien els tràgics ressons de la Guerra Civil.
La situació a què s’enfronta ara el fill, el ja rei Felip VI, és diferent. Tot i que no per això mancada de dificultats. La democràcia, a diferència del que passava fa quatre decennis, està consolidada. El país, malgrat la severa crisi dels últims anys i els seus devastadors efectes, es troba en una posició molt millor que quan es va produir l’ocàs del franquisme. Els reptes són avui uns altres. Bona part de la població, a la qual Felip VI va adreçar ahir paraules d’ànims, s’enfronta a greus dificultats per guanyar-se un sou; els problemes relatius a l’encaix territorial de les diferents comunitats peninsulars passen per una fase crítica; i la prosperitat d’Espanya en un món globalitzat, molt competitiu i en constant transformació, és motiu recurrent de preocupació.
Per la transcendència del moment, també per les esmentades raons conjunturals, el discurs de Felip VI era esperat en un clima expectant. La cerimònia de proclamació va moderar els grans fastos propis de les coronacions, en un gest que denota sensibilitat cap a la precarietat de tants espanyols. Però hi havia com dèiem expectació i moltes ganes de conèixer, en la veu del propi Rei, quines seran les línies generals, el full de ruta, les prioritats.
Com era d’esperar, Felip VI va començar retent homenatge al seu pare, qui quatre decennis enrere va expressar, al mateix lloc des del qual ahir es dirigia ell a la nació, el desig de ser rei de tots els espanyols, cosa que va aconseguir, per exemple, reconeixent la diversitat del país. I, a continuació, va desgranar un discurs els principals passatges del qual van fer referència a l’exemplaritat de la Corona; a la unitat, que no uniformitat, del país, de les seves cultures i llengües; i als nous temps.
És destacable, en primer lloc, que Felip VI esmentés la llibertat, la responsabilitat, la solidaritat i la tolerància com a valors axials, tant en els anys de formació personal com en l’educació de les filles i, per tant, com a valors que estima convenients per al conjunt dels espanyols. Potser alguns consideren que es tracta només d’un seguit de conceptes abstractes. Però sens dubte d’altres, probablement la majoria, consideraran que tals valors configuren un marc d’actuació idoni. I associable, a més a més, a unes pautes de conducta sempre pertinents, més encara en els temps presents i en les altes institucions. Ens referim a l’exemplaritat que ha de tenir a tota hora l’actitud de la Corona. Felip VI va ser en aquest aspecte diàfan en afirmar que el Rei ha “de buscar la proximitat amb els ciutadans, guanyar-se’n contínuament l’estimació, el respecte i la confiança”, i va afegir que per això mateix és convenient “vetllar per la dignitat de la institució, preservar-ne el prestigi i observar una conducta íntegra, honesta i transparent”. D’aquesta manera, el nou monarca feia una declaració de principis inequívoca, del gust del conjunt de la ciutadania, pel que té de reivindicació de l’ètica com a brúixola, en tot moment, de la seva actuació.
No menys remarcable va ser el reconeixement de la diversitat del país. Com a cap de l’Estat –i com no podia ser de cap altra manera–, el nou monarca es va pronunciar a favor de la unitat i permanència d’Espanya. Però, segons va precisar, unitat no és el mateix que uniformitat, tal com reconeix ja la Constitució. En aquest sentit, les paraules d’estimació envers les tradicions, les cultures i les llengües que conviuen a Espanya van ser clares i amb el suport a més a més de l’exemple d’autors tan significatius com Machado, Espriu, Aresti o Castelao. I no només van ser paraules de reconeixement: també ho van ser de defensa, en un to resolt, contundent fins i tot, quan va parlar d’“especial respecte i protecció” per a tots els idiomes espanyols. Això és una cosa que potser mai no ha fet abans, almenys amb una convicció semblant i des de dalt de la tribuna del Congrés dels Diputats, cap president del govern espanyol.
També va insistir Felip VI en la bona disposició a “escoltar i comprendre”, i en la idea que a Espanya hi cabem tots, tots els sentiments i sensibilitats, sobre la base d’una convivència que s’ha de fundar en el respecte recíproc. Es tracta, sens dubte, d’una aspiració tan lloable com pertinent, que honra el Monarca, i que per desgràcia no sempre es reflecteix en tots els estaments polítics d’Espanya. En relació amb això es pot afegir que, des de Catalunya, alguns agents polítics esperaven que el discurs inaugural de Felip VI transmetés una declaració política que resolgués l’actual contenciós territorial. Convé recordar en aquest sentit, encara admetent el to formal, mesurat i cautelós que va caracteritzar el discurs, que aquesta missió correspon més al Govern central que no pas al Rei. Finalment, una idea que va ser molt present també en tot el discurs és la del nou rei cridant a tothom a participar en “una monarquia renovada per a un temps nou”.
Un temps en què, segons va recollir en el missatge, el coneixement, la cultura i l’educació han de ser crucials; en què caldrà impulsar les noves tecnologies, la ciència i la investigació; en què caldrà afrontar els reptes de la preservació del medi ambient. I en què, per tant, i així ho va dir el Rei, es requerirà un profund canvi de moltes mentalitats espanyoles.