Fumadors de cànnabis
És legal fumar cànnabis i conrear-lo per a ús propi, i també ho és reunir-se en clubs quan s’és major d’edat. És il·legal el tràfic, tot i que existeix. Als no consumidors els resulta molesta l’olor de la marihuana. Una barreja de difícil conciliació, amb els consumidors reclamant els seus drets, els especialistes en drogoaddiccions alertant dels efectes sempre nocius per als joves i per als adults quan condueixen o manipulen màquines, i després els veïns fastiguejats queixant-se que no poden obrir les finestres de casa seva. Opinions i reglaments públics per a tothom, i una pregunta que queda en l’aire. Per què es droga la gent?
Al meu llibre El peso de la droga, em re- munto al consum tradicional per prosseguir al llarg d’una escala que ens condueix al món contemporani. Atenent-me a la classificació clínica de les drogues, descric en cada capítol els atributs i efectes dels diversos opiacis, estimulants i al·lucinògens, il·lustrant-ho en cada cas amb una entrevista a una persona drogodependent o rehabilitada. Va esdevenir una tasca dramàtica, impressionant i educativa. Per a la meva investigació vaig trobar les portes obertes en un centre d’assistència públic i un de privat. Heroïna, cocaïna i drogues sintètiques causant, o havent causat, estralls. I gairebé sempre iniciant-se amb el cànnabis.
Si afegim a la pregunta d’abans la de per què circulen les drogues, la resposta té diverses cares. La del negoci és la més objectiva i irrefutable; les altres són subjectives. Curiositat, inconsciència del risc, in- satisfacció, inseguretat... Malauradament, l’abolició de l’oferta es mostra impossible; en canvi, sí que és possible per a la majoria una vida sense drogues. El doctor Manuel Mas-Bagà, director del centre privat al qual vaig acudir, ho tenia clar. “El consum de tòxics oculta els problemes de l’individu i li impedeix de resoldre’ls. L’abstenció de totes les drogues resulta essencial”. Un ideari que cada dia és trepitjat per milers de persones que persegueixen l’atordiment o la fantasia.
Entretant, les autoritats es plantegen legalitzar no només les drogues denominades toves, sinó també la prostitució per tal de cobrar impostos. Un sistema incapaç d’eradicar-ne el tràfic, l’explotació sexual i el desassossec pren el camí d’encobrir la seva renúncia amb la màscara d’una recaptació ignominiosa.