Bilingüisme asimètric

Gairebé cada dia dino al mateix restaurant i sovint és inevitable no copsar el que hi succeeix. Avui, quatre noies joves s’han assegut a la taula del meu costat. En aparença, cap no superava la trentena. He deduït que eren mestres atès que parlaven d’exàmens finals i de plans d’estudis. De les quatre noies, tres eren catalanoparlants i una castellanoparlant. No les estava espiant, però les tenia tan a tocar que les podia sentir sense esforç.

La conversa em resultava molt interessant atès que part del meu temps el dedico a la docència. El que m’ha cridat molt l’atenció ha estat que quan les noies catalanoparlants conversaven entre elles usaven el català, i quan alguna s’adreçava a la castellanoparlant ho feia en castellà. En canvi, la noia castellanoparlant només s’expressava en castellà.

Reflexió: si una docent catalanoparlant pot expressar-se tant en català com en castellà, per què una de castellanoparlant no ho pot fer en català? Vet aquí un dels resultats de la immersió lingüística. I encara hi ha qui té la indecència d’afirmar que el castellà no s’ensenya prou a les escoles catalanes.

XAVIER-S. RIBELLES

Lleida