Conflicte del gas

En els últims mesos, cada vegada que es revifa el conflicte gasista entre Rússia i Ucraïna, una part de l’opinió pública experta en la seguretat energètica apel·la al posicionament estratègic de l’Estat espanyol per la diversificació del subministrament de gas a la UE. L’Estat espanyol és la porta d’entrada del gas d’Algèria i té el 37% de capacitat de regasificació de la UE, és a dir, pot convertir el gas en estat líquid dels vaixells metaners en gas per ésser consumit. Però, a la vegada, té un clar dèficit d’interconnexions gasistes amb la UE.

Hauríem d’exercir el dret a decidir en aquest assumpte? Mentre ho rumiem la Unió Europea ja ha mogut fitxa posicionant el projecte Midcat, gasoducte de connexió entre Catalunya i França que doblaria la capacitat d’intercanvi de gas actual, dins la llista dels 258 projectes de comú interès (PCI). Ara bé, com a ciutadans podem escollir:

Sí, volem una Catalunya lligada a la perpetuació d’un model fòssil que concentra el poder en

poques mans i que projecta infraestructures costoses finançades finalment amb diner públic.

No, preferim una Catalunya on una ciutadania sobirana pren decisions sobre el seu model energètic atenent a les seves necessitats però amb una mirada de responsabilitat global.

ALFONS PÉREZ

Barcelona