La pobresa no para de créixer
L’atenció de Càritas es duplica en set anys
Càritas va haver d’atendre l’any passat 276.595 persones al territori de les diòcesis de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. La pobresa continua creixent i l’activitat de Càritas n’és un baròmetre excepcional. La xifra de persones ateses pels professionals i voluntaris de Càritas és el doble que la del 2007, any de referència en tant que llavors s’iniciava la crisi econòmica que encara dura.
L’entitat catòlica atén cada vegada més famílies amb fills menors, cada vegada més gent que ha recaigut en la pobresa, cada vegada més persones nascudes a Espanya (i menys, però només percentualment, immigrants, sobretot d’Amèrica Llatina, que han tornat als seus països) i cada vegada més aturats sense cap mena de subsidi.
“Diuen que sortim de la crisi, és una bona notícia, però no en veiem les conseqüències, encara no es veu la sortida del túnel”, va dir Lluís Martínez Sistach, l’arquebisbe de Barcelona, en presentar el balanç anual de Càritas parroquial i diocesana. “La crisi fa que la pobresa sigui cada vegada més extensa, més intensa, més crònica i més profunda”, va afegir Sistach.
L’arquebisbe va reiterar la seva petició d’un gran pacte entre Administració, partits polítics, sindicats i patronals per fer front a la pobresa creixent. Ha fet
INFÀNCIA Cada vegada hi ha més famílies amb fills petits en situació de pobresa HABITATGE El servei de mediació de Càritas ha evitat 600 desnonaments en els darrers sis anys
aquest plantejament repetidament durant els últims anys i el més probable és que continuï fent-ho força temps. Al seu costat, Jordi Roglà, que ha dirigit Càritas diocesana els últims anys i que diumenge vinent deixarà aquesta funció, abundava en termes similars, en reclamar per a la pobresa un tracte de “zona catastròfica”.
De les 276.595 persones ateses l’any passat (un 6% més que l’any anterior), 210.927 ho van ser per les Càritas parroquials i arxiprestals. Les altres 65.668 ho van ser per Càritas Diocesana. El 72% de les que van acudir a Càritas Diocesana són persones que ja eren ateses l’any anterior, símptoma que les situacions de pobresa personal i familiar perduren, que no només són males ratxes. No hi ha prou dades sistematitzades de l’atenció i acollida per part de les parròquies, per la qual cosa les xifres i percentatges que maneja l’entitat es refereixen a Càritas Diocesana.
El 79% dels atesos per primera vegada i en edat de treballar estan a l’atur, i la majoria sense prestació d’atur ni de cap tipus. L’11% de les persones ateses tenen feina amb contracte, però amb uns ingressos tan baixos que no els permeten sortir de la pobresa.
Si el nombre de persones ateses ha duplicat el de fa set anys, encara ha crescut més –s’ha triplicat– el nombre de serveis prestats per Càritas. Sense comptar la feina a les parròquies, Càritas Diocesana ha passat dels 28.128 serveis el 2007 als 83.165 de l’any passat.
Roglà, repassant ahir els seus deu anys a la direcció de Càritas, recordava que el 2004 el perfil més habitual que atenien era el d’un home gran i sol. Després va ser el d’una dona gran i sola. Ara abunda el d’un home o dona de mitjana edat, amb fills petits. Càritas va destinar l’any passat 5.775.189 euros a ajuts per cobrir les necessitats bàsiques de famílies, com ara alimentació, roba o pagament de lloguers (incloenthi 2.000.000 euros del programa Caixa Proinfància, de La Caixa, que gestiona l’organització de l’Església).
Càritas va gestionar l’any passat més de 27 milions d’euros (el 90% dedicat a acció social) i va prioritzar l’atenció de necessitats bàsiques, la formació per a la reinserció laboral i l’habitatge. L’entitat disposa de gairebé 400 pisos socials (“desgraciadament som el primer parc d’habitatge social de Catalunya” afirma Roglà). Amb aquests recursos i d’altres, Càritas va poder facilitar 841.690 pernoctacions sota sostre a persones que no tenien allotjament o que havien perdut el seu habitatge.
En aquest àmbit de l’habitatge, el servei de mediació, que es va crear fa sis anys per atendre famílies en procés de llançament per impagament d’hipoteques, ha aconseguit evitar uns 600 desnonaments, segons va explicar Carme Trilla, responsable d’acció social de Càritas.
Les entitats financeres, que fa anys es resistien a negociar llançaments per impagament d’hipoteques, han canviat el seu plantejament, segons Trilla. En aquest sentit, la gran contestació social contra els desnonaments no ha estat aliena al canvi. Carme Trilla va explicar que totes les entitats financeres, primer reticents, van nomenar interlocutors davant el servei de mediació de Càritas i van acceptar pautes de negociació que han portat a renegociar hipoteques o fins i tot a acceptar lloguers socials.