“Hem d’oferir una cultura compromesa”
Per a Simó, els pilars del Grec són la creació, la contemporaneïtat, la internacionalització, la participació i la creació, “i tot farcit d’innovació”
En què es diferencia el Grec d’altres festivals?
En què no som un festival de repertori sinó un festival de creació i producció, on generem coses noves constantment. Dels gairebé 80 espectacles d’enguany, 35 són coproduccions de les quals vuit són internacionals.
Cal que un festival s’involucri en la creació i la producció?
És el que ens permet definir la línia del festival, i la relació que volem establir amb l’espectador.
Quina és aquesta ‘línia’?
La de la contemporaneïtat. Nosaltres treballem amb espectacles que es plantegen una relació directa i clara amb el món contemporani, i entenem les arts escèniques com una forma de coneixement del món. I ara, més que conèixer la història, ens interessa conèixer el present.
Quins espectacles mostren aquesta realitat?
Vader (Pare), una coproducció que fem amb Peeping Tom que planteja com gestionem avui la relació amb les persones grans. Un altre exemple n’és Tauberbach, un espectacle de dansa contemporània d’Alain Platel que té com a protagonista una dona esquizofrènica que viu en un abocador i planteja el dilema d’establir qui avui està sa del cap i qui no....
Algun altre?
O The Fountainhead que, encara que es basa en una novel·la dels anys 40, parla d’un món molt actual, l’arquitectura, tot enfrontant dues visions completament diferents: la distinció entre l’alta cultura i la populista, de consum, que avui és la predominant.
Si avui el ciutadà prefereix una cultura de consum, com aconseguiu que s’interessi pel que oferiu al Grec?
És l’objectiu de fons del festival. Tinc al
cap una frase de Cartes sobre l’educació
estètica de l’home, de Schiller, que diu, aproximadament, que qui pot oferir el millor no es pot conformar a oferir el pitjor, o dit d’una altra manera: com a director artístic d’un festival públic, tinc el deure d’oferir el millor als meus conciutadans perquè sinó estaria cometent com una mena de pecat.
I què és ‘el millor’?
És difícil dir-ho, però els que ens dediquem a la cultura tenim clar que no tot és igual. I no ens ha de fer por oferir una cultura elaborada i compromesa, malgrat que com menys compromesa és més agrada a un públic majoritari. El que volem és que l’espectador s’adoni que consumir una cultura elaborada no és tan complicat. És una qüestió d’hàbit.
D’hàbit?
Sí, i jo ho comparo amb la cuina. Si no surts de casa i no tens una cultura mínimament elaborada, el que més t’agrada és la truita de patates. D’aquesta a un plat sofisticat del Ferran Adrià hi ha un món. Si hem aconseguit ampliar el sentit del gust i valorar un plat sofisticat, també podem aconseguir eixamplar el nostre sentit estètic. Jo crec que aquesta és una funció important de la cultura pública: fer arribar a l’espectador allò que no és habitual, que provoca, i que l’obliga a reflexionar.
A reflexionar i a participar.
Sí, també volem que participi, que s’involucri. D’una banda volem ferli arribar tota la informació de què disposem de totes les maneres possible –amb xerrades, trobades amb directors i artistes, xats...–, explicant-li perquè hem seleccionat uns espectacles i no uns altres, però també volem escoltar-lo per saber què li agradaria veure. Entre tots estem treballant per fomentar la participació entorn el festival.
A través de les xarxes socials?
Sí, per exemple, en unes sessions de xat
RAMON SIMÓ ÉS EL DIRECTOR DEL GREC DES DE L’EDICIÓ DE 2012. LLICENCIAT EN FILOSOFIA I CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ, HA DESENVOLUPAT UNA INTENSA CARRERA COM A DIRECTOR TEATRAL. VA DIRIGIR LA FIRA DE TÀRREGA I HA FORMAT PART DEL CONSELL ASSESSOR DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
els espectadors em poden fer preguntes relacionades amb el festival, i a la inversa, jo a ells, tot establint una relació diferent. M’agrada definir la cultura com una conversa a partir de la qual es construeix quelcom, i on tothom aporta.
Teatre, dansa, música, circ… enguany potencieu alguna disciplina en concret?
El Grec va néixer com un festival de teatre, i aquesta arrel l’hem de mantenir, però també és cert que el temps va equilibrant les coses. Per exemple, l’interès pel circ i la dansa és creixent per part dels espectadors, i això es veu reflectit en la programació del festival.
Hi ha quelcom de singular que defineixi aquesta edició del Grec?
Potser el definiria com el Grec de la innovació. Una innovació que passa per l’ús de materials no convencionals a l’hora de fer un espectacle –com el de les noves tecnologies a M.U.R.S., de la Fura, o Guillotina, de Iago Pericot–, i la fusió de diferents disciplines, com teatre, dansa i imatge. També hi ha innovació en l’intent d’establir una nova relació amb l’espectador. I aquesta innovació és la que trobem en els pilars del festival, que són: contemporaneïtat, creació, participació i internacionalització.