ATAPUERCA revela l’origen dels neandertals
Fòssils de l’avenc dels Ossos dinamiten la visió clàssica de l’evolució humana a Europa
Disset cranis de fa gairebé mig milió d’anys trobats a l’avenc dels Ossos d’Atapuerca han revelat que els neandertals van sorgir en una època en què Europa estava poblada per diferents llinatges humans. Alguns es van extingir, probablement víctimes de les glaciacions, mentre que altres com els neandertals van sobreviure fins que van arribar els Homo sapiens procedents de l’Àfrica.
Gran part de les investigacions anteriors sobre els neandertals han intentat explicar l’enigma de la seva extinció. El nou treball de l’equip d’Atapuerca s’ha centrat en l’enigma igualment important, però menys estudiat, del seu origen. Els resultats de la investigació, que es presenten avui a la revista
Science, revolucionen la visió clàssica que els prehistoriadors tenien de l’evolució humana a Europa.
L’avenç ha estat possible gràcies a les excepcionals condicions de conservació de l’avenc dels Ossos, el jaciment més ric del món en fòssils humans. Això ha permès comparar els disset cranis trobats allà –set dels quals presentats ara per primera vegada– i tenir una visió àmplia de com eren els antics po- bladors d’Atapuerca, cosa que no és possible en jaciments on es troben restes d’un únic individu.
“Un dels resultats més sorprenents és que els cranis són molt semblants entre ells”, va declarar dimarts en entrevista telefònica el paleontòleg Juan Luis Arsuaga, codirector d’Atapuerca i primer autor d’investigació. “Hem trobat que hi ha més diversitat entre individus de po-
VISIÓ MÉS COMPLEXA Diversos llinatges van evolucionar a Europa: només van sobreviure els neandertals PRIMER VA SER EL ROSTRE Els cranis de l’avenc tenen la cara neandertal i la resta del cap més arcaica
blacions diferents d’Europa que entre individus d’una mateixa població”.
A Arsuaga li resulta sorprenent perquè, si tots els fòssils europeus d’aquella època fossin d’una mateixa espècie, com s’assumia fins ara, no hi hauria d’haver més diferències entre ells que entre individus d’una mateixa població. Això és el que passa actualment a la nostra espè- cie: no és possible saber la procedència d’una persona per la forma dels seus ossos.
Però entre els europeus del plistocè mitjà sí que hi havia diferències a l’esquelet segons l’origen geogràfic, la qual cosa significa que no formaven part del mateix llinatge. És a dir, diferents regions d’Europa estaven poblades per diferents grups humans que feia desenes de milers d’anys que evolucionaven separadament.
A partir d’aquesta observació, Arsuaga i el seu equip han arribat a la conclusió que els humans de l’avenc dels Ossos no són de l’espècie Homo heidelber
gensis, com havien defensat sempre. S’obre la incògnita, per tant, de quina és la seva espècie. “Hem preferit no definir una espècie nova en espera que s’aclareixin les coses”, declara Arsuaga. “En aquests moments hi ha confusió sobre com hem de classificar els fòssils humans d’aquella època”.
En qualsevol cas, els cranis de l’avenc dels Ossos dinamiten la visió clàssica de l’evolució humana com una línia de metro en la qual les espècies se succeeixen amb nitidesa una després de l’altra: pròxima estació, neandertals.
“La realitat de l’evolució és més complexa”, destaca l’arqueòleg Eudald Carbonell, també codirector d’Atapuerca i coautor de la nova investigació.
Possiblement, sostenen Ar- suaga i Carbonell, els humans de l’avenc dels Ossos no devien ser avantpassats directes dels neandertals com s’havia dit fins ara. Devien ser més aviat un llinatge paral·lel que va evolucionar i es va extingir a l’extrem occidental del continent dins de la gran família dels europeus del plistocè mitjà. No serien, per tant, els pares dels nean- dertals, sinó els oncles. Tot i així, ja presenten trets anatòmics característics dels neandertals. Curiosament, la seva cara té fisonomia neandertal, però la resta del crani encara no. A la cara destaquen unes grans dents incisives, al costat d’uns molars petits. “És una cara en forma de falca, apuntada cap endavant, cap a les dents anteriors”, ex-
plica Arsuaga. La combinació d’una cara relativament moderna amb un crani arcaic demostra que els diferents trets dels neandertals no van evolucionar al mateix temps de manera coordinada, com sostenien alguns prehistoriadors, sinó que en van aparèixer uns i després d’altres de manera successiva. I que el canvi primordial que va guiar l’evolució posterior dels neandertals va ser el de la dentadura.
Aquesta dentadura, tot i això, no va evolucionar per menjar millor. Tenien una dieta bàsicament carnívora, amb conills, esquirols i qualsevol presa que poguessin capturar, per a la qual no necessitaven incisius tan grans. Segons els investigadors d’Atapuerca, la dentadura va evolucionar probablement per utilitzar-la com a tercera mà. La utilitzaven, en particular, per agafar l’extrem d’una peça amb la boca i l’altre extrem amb una mà, la qual cosa els permetia tallar-la amb una eina de pedra que agafaven amb l’altra mà.
Un últim resultat científicament rellevant és que s’ha calculat l’edat dels fòssils amb una nova tècnica de datació. La nova tècnica indica que les restes humanes de l’avenc dels Ossos tenen una antiguitat d’uns 430.000 anys, uns 100.000 anys menys del que s’havia calculat en estimacions anteriors. Aquesta datació permetrà fixar millor la cronologia del poblament d’Europa en el plistocè mitjà.