Entre la guerra i la pau
AVRAHAM SHALOM (1928-2014) Director del Shin Bet
Avraham Shalom va dedicar la seva vida a defensar Israel, i per fer-ho va haver de moure’s entre ombres i, de vegades, al marge de la llei. Va evitar molts atemptats, tant dels palestins com dels jueus més radicals, però també va cometre crims que, en conèixer-se, van sacsejar la consciència de la societat israeliana. La pau, basada en la solució de dos estats per a dos pobles, va ocupar la recta final de la seva vida.
Shalom va néixer a Viena. El seu pare era un industrial i la seva mare, professora de piano. No tenia germans. La família va emigrar a Palestina el 1939 davant l’auge del nazisme. Shalom tenia onze anys. Als 18 va entrar en el Palmach, el cos d’elit de l’Haganah, el grup paramilitar sionista que lluitava per expulsar els britànics de Palestina. Va lluitar en la guerra d’Independència i va veure néixer l’Estat jueu el 1948.
La seva vida va transcórrer a partir de llavors paral·lela a la del Shin Bet, el servei d’intel·ligència interior. Entre el 1959 i el 1960 va treballar amb el Mossad en l’operació que va culminar amb la captura d’Adolf Eichman a l’Argentina. Va ser a l’equip que el va segrestar a Buenos Aires i el va enviar a Jerusalem. El planificador de l’extermini dels jueus durant la Segona Guerra Mundial va ser condemnat a mort i executat després d’un procés que a la filòsofa Hannah Arendt li va servir per establir les bases teòriques de la banalitat del mal. Shalom va passar la seva vida enfrontat a aquesta banalitat.
Arran de l’assassinat d’onze atletes israelians en els Jocs Olímpics de Munic (1972), va passar a dirigir el departament del seguretat del Shin Bet. Vuit anys després va ser nomenat director de tot el servei. Havia ar- ribat a dalt de tot de la seva carrera i des d’aquesta cúspide va haver de perseguir terroristes palestins, però també jueus. Va destapar, per exemple, una xarxa clandestina de colons fonamentalistes oposats a qualsevol negociació amb l’OAP. Un dia van matar a trets tres estudiants de l’Escola Islàmica d’Hebron. També van mutilar els alcaldes de Ramal·lah i Nablus en fer detonar bombes als seus vehicles. Es feien dir Jueus Clandestins i, quan Shalom els va desemmascarar, tenien un pla per volar la mesquita de la Roca a Jerusalem, lloc sagrat de l’islam, acció que hagués suposat una altra guerra amb els països àrabs.
El seu pitjor moment va arri-
“Som cruels, sobretot amb la població ocupada”, admet a la pel·lícula ‘Els guardians’
bar a la matinada del 13 d’abril del 1984. Quatre terroristes del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina havien segrestat, el vespre anterior, l’autobús de la ruta 300 a Ashdod amb 41 persones a bord. Van alliberar una dona embarassada i van ordenar el xofer que els portés fins a la frontera egípcia. La dona va alertar l’exèrcit, que va perseguir i va aconseguir aturar l’autobús a 16 quilòmetres de la frontera. Es va iniciar llavors una llarga negociació. El comando exigia l’alliberament de 500 presos però Israel no va cedir i Shalom va ordenar atacar el vehicle. Dos terroristes i una passatgera van morir en l’assalt. Els altres dos van ser detinguts. Van baixar emmanillats de l’autobús i executats allà mateix. El Shin Bet va dir que tots quatre havien mort en l’atac de les forces de seguretat, però un diari israelià va publicar una foto dels dos palestins emmanillats. Shalom, segons va dictaminar després un tribunal, va falsificar proves per encobrir els fets. Ehud Yatom, oficial del Shin Bet, va confessar al diari Yediot Aharo
not, que Shalom li va ordenar matar els presoners. Shalom va implicar després el primer ministre Yitzhak Shamir, assegurant que mai no hagués actuat sense el seu consentiment.
El cas del bus 300 va canviar la percepció que molts israelians tenien del seu país i van comprendre el preu que pagaven per la seguretat. Shalom va dimitir el 1986 i l’any següent va esclatar la primera intifada, una onada de violència davant la qual res no va poder fer. La repressió dels palestins, com el mateix Shalom reconeixeria més tard, no havia servit com a tàctica militar ni política.
“Som cruels, també amb nosaltres mateixos –confessa al documental Els guardians (2013)–, però sobretot amb la població ocupada, utilitzant l’excusa de la guerra contra el terrorisme”. El director del film li pregunta per l’autobús 300 i la moralitat darrere de l’execució dels palestins. “Amb el terrorisme no hi ha moral que valgui –contesta–. Trobi la moral en els terroristes abans de buscar-la en nosaltres”.
Shalom va buscar la seva moral amb la Iniciativa de Ginebra (2003), el projecte d’un grup de palestins i israelians a favor d’una pau definitiva. Va servir de base per als acords d’Oslo del 2004 però no per a la pau. Aquest fracàs no el va desviar del seu objectiu i fins al final va defensar el pacte, també amb els terroristes. Va morir ahir a Tel Aviv. El Shin Bet no va explicar les causes.