Carla i les seves petites cançons
La ‘primera dama’ de la chanson ofereix la seva primera actuació a Barcelona
Aquesta setmana han animat la vida cultural de Barcelona dos expresidents de la República Francesa. Si dimecres vam tenir l’aristocràtic Valéry Giscard d’Estaing presentant la seva última novel·la a la llibreria Jaimes del carrer València, ahir, als jardins de Pedralbes, vam veure, assegut entre el públic, aplaudint com un fanàtic, l’expansiu Nicolas Sarkozy, en qualitat de marit de l’artista. Carla Bruni, en efecte, va oferir la seva primera actuació en directe a Barcelona –l’única cita espanyola de la seva gira– que va portar per títol Little french
songs, el mateix que el seu recent àlbum (2013), encara que també va oferir bastantes peces dels seus anteriors discos.
Sarkozy va semblar emocionarse especialment en escoltar –a les 22.38 h– la cançó J’arrive a toi (jo arribo a tu), dedicada directament a ell: “J’arrive a toi par miracle / Après de longues années / Après de siècles d’obstacles / Et des lundis, de lundis tristes à pleurer” (jo arribo a tu per miracle / després de llargs anys / després de segles d’obstacles / i de dilluns, dilluns tristos de plorar). En un determinat moment, la hi va cantar de genolls. Després –23.12 h– li va cantar la més explícita Ray
mond, “una cançó sobre el meu home, a qui he hagut de canviar el nom”. Sarkozy va formar, d’alguna manera, part de l’espectacle, com a secundari de luxe, per l’expectació que va aixecar i la quantitat de selfies que va generar.
Bruni es va fer famosa com a cantautora el 2002, quan va irrompre en l’escena europea amb el seu primer disc, Quelqu’un m’a
dit, un supervendes internacional inesperat. Llavors va haver de suportar algunes mirades displicents dels que creien que el seu passat com model la invalidava per al cant, encara que van obviar que la noia havia estat nòvia d’Eric Clapton o de Mick Jagger i que alguna cosa n’havia après. Fins i tot alguns popes culturals com Bernard Pivot –que li va dedicar un dels seus programes televisius– van caure rendits davant la seva veu murmuradora, les seves lletres íntimes esquitxades amb referències intel·lectuals, acompanyades acústicament i d’una senzillesa escènica i cert hieratisme charmant que enllaça amb la tradició dels cantants francesos. El seu segon disc va ser No
promises (2007), on va musicar
Des del públic, es va convertir en una de les atraccions del concert Els nous temes de Bruni homenatgen els grans de la chanson
poemes anglosaxons dels segles XIX i XX; i després va arribar
Comme si de rien n’était (2008), sobretot amb temes propis.
Little french songs és un homenatge a la chanson, i s’inspira en Edith Piaf, Charles Trenet, Georges Brassens o Serge Gainsbourg encara que gairebé totes les cançons han estat compostes per ella mateixa. No, per exemple, Dolce
Francia –en italià–, adaptació de Trenet. Per atrevir-se, en La val
se posthume adapta ni més ni menys que Chopin. En un concert de to íntim, acompanyada d’un pianista i un guitarrista, el públic va aplaudir temes com
Chez Keith et Anita, la seva contribució personal a la mitologia rockera, doncs hi parla de moments que va passar a casa de Keith Richards, el guitarrista dels Rolling Stones, i la seva pare- lla, Anita Pallenberg. També va cantar, esclar, Little french songs, on barreja anglès i francès, i en què reivindica els grans de la chanson.
Els temes més aplaudits van ser dos clàssics com Quelq’un m’a
dit i Raphael. Ahir a la nit, als jardins de Pedralbes, hi va haver públic variat, però semblaven igualment complaguts aquells que havien pagat 15 euros per unes entrades de nul·la visibilitat i els que gaudien de la millor perspec-
tiva a la platea per 78 euros. A Bruni se la veia amb l’alegria de qui reprèn una cosa que va deixar interrompuda: “Aquesta és la primera gira de la meva vida”, va comentar, al·ludint al fet que, el 2008, quan es va convertir en primera dama francesa, va haver d’interrompre la seva carrera.
En fi, el missatge que el respetable es va emportar ahir a casa està en una de les seves cançons: “Quand tout va mal, when life goes wrong / try for a little french song”. De vegades funciona.