“Arriba un dia en què tots ens quedem obsolets”
Johnny Depp, actor, protagonitza ‘Transcendence’
La seva carrera ha tingut algunes ensopegades recents i la seva vida personal també ha experimentat molts canvis, però qui continua sent una de les estrelles més populars del planeta mai no s’oblida de la seva situació privilegiada. Sempre somrient i a punt de fer broma, a Transcendence, que avui arriba a les pantalles espanyoles, encarna un geni de la computació que després de patir un atemptat mortal continua la seva existència dins d’un ordinador.
Però els qui vulguin veure’l en els personatges extravagants que han definit els últims anys de la seva carrera, hauran d’esperar fins a l’estrena de Into the woods, l’adaptació del musical de Stephen Sondheim on encarna el llop ferotge, o a Mortdecai, una singular proposta de David Koepp.
Què va ser el que el va atreure de Transcendence? Que quan ho vaig començar a llegir, tenia tots els elements clàssics de la ciència-ficció. Però a mesura que avança la història, te n’adones que està parlant del present. La major part de la tecnologia que veus a la pel·lícula ja existeix i la possibilitat de carregar la consciència d’un ésser humà en un ordinador és a la cantonada en termes tecnològics. Per tant, el film molt aviat deixa el terreny de la ciència-ficció i entra en una projecció del que serà el nostre futur immediat.
És cert que en les escenes en les quals el seu personatge apareix a l’ordinador no estava al plató, sinó en un altre lloc? Sí, és cert. Va ser una idea molt interessant de Wally i molt funcional, perquè de veritat mentre rodava aquestes escenes jo estava vivint en un petit quarto negre, com el meu personatge, mirant a càmera i parlant amb qui estigués a l’escena amb mi. Hi va ajudar molt, perquè no només els va aïllar de mi, sinó que me’n va aïllar. Vam poder crear al plató la mateixa relació que aquests personatges tenen en la història.
La pel·lícula es pregunta per la cosa que defineix a cada persona. Què diria que el defineix, a vostè? Crec que les experiències que un té quan creix és el que definirà qui serà aquesta persona. Un rep uns quants cops al llarg del camí i es va forjant com a individu. Però provar d’explicar-me a mi mateix em resulta una mica estrany. Em resulta molt més fàcil explicar qui són els meus personatges.
Si es trobés en la mateixa situació que el seu personatge, acceptaria continuar la seva vida en un ordinador? És una pregunta complicada. Sé que no dubtaria a fer-ho amb una persona que estimo, encara que intentaria conèixer si aquest és el seu desig abans de prendre la decisió. De tota manera, si no em donessin opció i hagués de decidirho en un segon, ho faria. Crec que tots faríem el mateix per una persona estimada. Però no estic segur que m’atregui la idea de continuar la meva vida en un ordinador, perquè si un es posa a pensar en la velocitat amb què avança la tecnologia, sé que passats mil anys acabaria en una casa d’empenyorament, amb un paio que entra al negoci i pregunta: “Què és això?”, com un nen d’avui mira un disc de 78 rpm i no sap el que és. Crec que tots ens tornem obsolets en determinat moment i és millor deixar que sigui així. Jo ja estic molt a prop d’arribar a aquest punt…
De debò pensa en la seva mortalitat i el seu llegat a la seva edat? Esclar. Tots ho fem. Jo penso ocasionalment sobre el lloc en el qual estic en aquest moment. Si
de sobte tot s’acabés per a mi, em sento realitzat? I sobretot, el que pregunto és: hi ha alguna cosa que em quedi pendent? La resposta és no. Tinc dos fills sorprenents, una vida privilegiada. Si tot s’acaba demà, estarà tot bé. Per tant, no és una cosa que em preocupi massa.
Té diverses pel·lícules esperant estrena. Quina és la que més l’entusiasma?
Mortdecai; és molt especial. És molt diferent de tot el que he fet i no s’assembla en res a cap pel·lícula sobre grans cops que hàgim vist en els últims temps. Si un revisa velles pel·lícules com La pantera rosa o aquelles comèdies franceses amb Louis de Funès, hi havia una cosa molt especial en aquesta combinació d’humor amb històries sobre grans assalts. Aquest és el llenguatge de Mortdecai, per això és la que més m’en-
“Em resulta més fàcil explicar qui són els meus personatges que explicar qui sóc jo” “Als actes públics tremolo, però amagat rere un personatge, no tinc por de res”
tusiasma. Potser fins i tot m’atreviré a veure-la...
Quin és el seu gènere favorit? M’agraden la irreverència i la comèdia. Estic molt més còmode en la comèdia, sobretot si em puc amagar darrere d’un personatge. En la meva carrera he fet tot el possible per amagar-me, perquè puc fer més coses que si el personatge s’assembla massa a mi. En la vida real sóc molt tímid, i en els actes públics sempre estic tremolant. En canvi, quan m’amago darrere d’un personatge, no tinc por de res...