“M’agrada provocar petits calfreds”
Johan Theorin, autor d’‘El último verano en la isla’
L’estiu es presenta tranquil i agradable a l’illa d’Öland. Arriben turistes per celebrar el Midsommar, on les noies llueixen ornaments als cabells, serveixen arengs en escabetx i aiguardent amb espècies. On es balla a ritme d’acordió i Johan Theorin porta la mateixa camisa de cotó suec que avui. Però l’estiu literari acabarà trufat de suspens. Amb El último vera
no en la isla – col·lecció Roja & Negra de Reservoir Books– es tanca el quartet. “Però hi ha grups musicals que diuen que se’n van i després tornen...”. Johan Theorin (Gotemburg, 1963) va passar els estius de la seva infantesa en aquesta illa d’Öland, al mar Bàltic i en les seves imatges (a l’entrevista ens ensenya fotos de toros suecs i flors impossibles) i les seves llegendes va trobar –tímid i càlid com es presenta– el millor material per a les seves novel·les, ara multipremiades.
Ser suec implica algun tret distintiu per a un escriptor? La solitud. I una cosa és certa: vam viure un punt d’inflexió amb l’assassinat d’Olof Palme.
Un assassinat no resolt. Allà va començar a proliferar el gènere, el núvol del mal, tots llegíem a tota hora novel·la negra. Mankell també va començar a escriure així després d’aquell terrible succès.
Han millorat les carreteres a Öland i ja ningú no mor de gana allà. El sector del turisme li deu estar agraït... Sí, suposo que he aportat visites a aquest racó del món... Hi viuen 15.000 persones i a l’estiu n’acullen 200.000. Però desapareixen els oficis tradicionals...
Pescadors, grangers i mariners. Vostè sap d’on ve; però sap qui el llegeix?
‘EL NÚVOL DEL MAL’ “Amb l’assassinat d’Olof Palme va proliferar el gènere, també Mankell”
A LA PELL DEL MAL “Jo no jutjo ni justifico, intento entendre tothom, fins i tot l’assassí”
Gent a qui li agrada el misteri i les relacions humanes. Alguns més joves del que pensava.
Amb què s’ho passa millor, amb la intriga o amb l’horror? A mi el que m’agrada és provocar petits calfreds. Molt més que la sang...
Com el jove ajudant de sepulturer que va sentir cops des tancat? de l’interior d’un fèretre Aquesta és una història familiar! Vaig créixer amb ella. El van A desenterrar. l’illa, a l’hivern, arriben a 40 La sota llibertat. zero. Tinc Què una l’atreu? filla i la porto allà, al paradís. Els urbanites es perden moltes coses.
Ara em dirà que en el seu dia a dia vostè és ecologista. Quan no puc escriure selecciono escombraries. S’obté un resultat immediat: notes que fas alguna cosa bona.
Escriu en un taller compartit amb altres escriptors. Resulta productiu aquest sistema gregari? En un apartament compartit, sí, com una oficina d’escriptors. És un bon sistema: penses en el teu llibre, prens un cafè... A Suècia hi ha molta gent que ho fa, això.
Per què prefereix el diàleg a la descripció? Perquè colpeja més. Els meus personatges parlen massa, he de tallar-los sovint, se m’escapen... Al final, el que vull és fer por, emocionar i instruir sobre la meva terra.
Ha viscut perill al mar? Sí, jo navegava. En una ocasió quasi m’ofego perquè els corrents inferiors m’engolien.
Bona pel·lícula de por. A mi la que em va fer por va ser
El orfanato. Els espanyols són molt bons en aquestes coses.
Tots els seus personatges coneixen la solitud i el silenci. Jo sóc un solitari. M’encanta caminar sol, sense rumb, ho estic fent per Barcelona... he trobat cases modernistes fantasmagòriques, plenes de personalitat. Potser m’hi inspiro en vostès.
S’ha posat sovint a la pell dels seus assassins? L’escriptor tà obligat a de entendre novel·la negra la gent esque ca. I fa jo el intento mal, ni jutja entendre ni justifi- tothom, fins i tot l’assassí.