Cims èpics

Va ser bona idea anar amb pantalons curts a Razzmatazz, convertit en una olla de gent, suor i cordialitat al pas del grup dels Estats Units Bad Religion. Aquesta esquadra de punk rock, que va publicar el seu primer disc el 1982, ha tingut el bon gust de no caure en els espi- rals autodestructius d’uns, ni en les concessions comercials d’altres, traçant un brillant camí que supera els quinze àlbums d’estudi.

Amb el seu polo fosc i les seves ulleretes, el cantant i lletrista Greg Graffin va capitanejar un deliciós concert que, aturant-se en algunes cançons del seu últim disc, True North (2013), va pujar fins a veritables cims èpics mitjançant clàssics com a I want to conquer the world, 21st century (digital boy), Punk rock song o, ja als bisos, l’esplèndid American Jesus amb el qual van reblar la nit.

Seria molt fàcil centrar-se en les empremtes del pas del temps a la panxa o els cabells dels músics. Sembla més convenient centrar el balanç en les no poques virtuts musicals d’un grup que sap combinar els cops de sabata de velocitat ( Supersonic…) amb elaboració en el joc de veus, un alt sentit melòdic ( Los Angeles is burning…) i el fonament líric. Més que de l’inclement calendari, o de la memòria sentimental que poden generar entre un públic que ha crescut amb ells, aquesta és una història de present. En cas que no es torcin les coses, la banda encara no ha pronunciat el seu últim vers.