Musical i modernitat
Durant la guerra de l’Afganistan, un tanc britànic avança en un anguniós ambient bèl·lic que presagia una imminent tragèdia. Buscant un improbable efecte catàrtic, els soldats comencen a cantar. No convé revelar res més. Que així comenci una comèdia musical desconcerta l’espectador immers en els estereotips de gènere. La seqüència següent ens trasllada a Edimburg i segueix la trajectòria, anys més tard, de dos dels que van viure aquella experiència. Atenció als joves actors George MacKay i Kevin Guthrie. Se’ls ha de seguir amb atenció.
Amanece en Edimburgo parteix de l’exitós musical Sunshine on Leith, títol original d’aquesta pel·lícula que ens trasllada a l’univers sonor de The Proclaimers, popular grup escocès liderat pels bessons Charlie i Craig Reid. L’aposta no era senzilla. Qui l’afronta és l’actor Dexter Fletcher, en el seu segon llargmetratge a l’altre costat de la càmera. Encara que s’hagi esmentat l’empremta deixada el 2008 per l’adaptació fílmica de l’estrepitós èxit teatral Mamma mia!, amb la sempre excelsa Meryl Streep al capdavant, Fletcher és molt més ambiciós. El resultat? La seva pel·lícula no mor en l’intent.
Aquest director gairebé novell
aconsegueix unir temes com el de la família durant diverses etapes de la vida, els conflictes de parella i la reaparició de fets que van ser ocultats en el passat. La pregunta “per què continuem junts?” no augura res de bo si la formula un membre de la parella.
El matrimoni tardoral, superbament interpretat per Peter Mullan ( El meu nom és Joe, Trainspotting) i Jane Horrocks, preparen la celebració de les seves noces de plata, però tot pren un nou gir. La inclusió dels números musicals és perfecta, mai forçada. També la coreografia, en perfecta sincronia amb un estil visual que de vegades busca (i troba) un to gairebé documental, humanitzant personatges situats en la quotidianitat. En suma, un musical que ens torna a les arrels del gènere. Però des de una insòlita modernitat del gènere.