La Montsalvat a Sant Pau
Des del seu origen, l’Orquestra del Montsalvat que dirigeix Francesc Prat –i que va tenir intenció d’autodenominar-se wagne- riana i modernista– no ha volgut només fer música de qualitat sinó que ha buscat aspectes que l’allunyin de la interpretació en auditoris convencionals, i en aquest sentit, el seu acostament als recintes modernistes era d’esperar i desitjar.
El projecte impulsat per Oriol Pérez Treviño, exdirector artístic del festival de Torroella de Montgrí i exdi- rector general de L’Auditori, recala ara a la sala del recinte modernista de Sant Pau que porta el nom de Pau Gil, un espai de prop de 250 metres quadrats que tindrà ocasió de posar de relleu la seva acústica.
“Va ser gràcies al llegat d’aquest banquer que el 1902 van poder iniciar-se les obres de l’hospital; un senyor de la societat civil –diu Treviño– impulsant la creació d’un hospital és una cosa que entronca directament amb l’esperit d’aquesta orquestra, que també neix de la iniciativa privada. Volem integrar el passat i prendre d’aquell passat models per actuar en el present”.
En aquesta ocasió, el programa, titulat Natura i contemplació, vol ser una mostra de com en l’últim quart de segle XVIII la música podia tant descriure –el concert arrenca amb Die Vostellung des Chaos, on Haydn s’atreveix a representar el caos inicial del
qual sorgeix la creació– com vincular-se a l’expressió de l’ànima –cas del Concert a La Mayor per a pianoforte de Carl Philipp Emanuel Bach, un compositor que s’avança al romanticisme. El programa, que servirà per treballar la corda, acaba amb la Pastoral de Beethoven. I atenció a la gran figura al capdavant del pianoforte: Arthur Schoonderwoerd, que ja va tocar a Barcelona al costat de l’Orquestra del Segle XVIII.