Una caiguda doble
Els internacionals espanyols del Barça tanquen una temporada horrible sense treure’n cap mena de profit
No han tingut ni una sola alegria ni n’han tret cap mena de profit. Ni un moment d’inspiració. Noquejats amb el Barcelona en totes les competicions importants, el Mundial no els ha servit ni com a refugi, ni com a reivindicació. Van arribar tocats i alguns pendents del futur i marxaran del torneig amb una altra taca en un historial que fins no fa gaire temps només refulgia d’èxits. Són els internacionals del Barça que són a la roja, o el que en queda, ja que Cesc Fàbregas va firmar fa una setmana pel Chelsea, Xavi oficialitzarà en els propers dies la decisió sobre el seu futur i Pedro assenyala que ha de parlar amb Luis Enrique i el club per saber si continua al Camp Nou o no.
“El Mundial ha estat igual de dur que la resta de la temporada per als jugadors del Barça”. El canari no sol etzibar frases lapidàries, però la nit de Maracanã va deixar anar aquesta opinió.
I és una realitat. Piqué mai no ha recuperat el to després de lesionar-se a l’abril. Alba ha viscut una temporada curtcircuitada per les lesions musculars i al Brasil ha conviscut amb un incòmode mal de queixal i se l’ha vist sense esma. Sergio Busquets fa mesos que està allunyat de la seva millor versió física. Xavi ha descobert que és molt dur quedar-se a la banqueta en partits decisius, com l’últim de la Lliga davant l’Atlètic o el de dimecres contra Xile. Ha acabat fastiguejat i molt i no va passar ni per la zona mixta –almenys no se’l va veure– de l’estadi de Rio. Pedro va perdre el fil quan va alternar la titularitat amb la suplència. I Iniesta, l’heroi Iniesta, ha viscut sense l’espurna habitual, sense la seva punta de desequilibri, caient en el camp en una espècie de malenconia.
Que diferent la imatge d’Andrés al Soccer City de Johannesburg sortint de l’estadi amb un got de plàstic amb una miqueta de la gespa on es va jugar la final de la imatge de dimecres a la nit. Mentre esperava per sortir a atendre els periodistes, no sabia cap on mirar. Abaixava el cap, esbufegava, volia desaparèixer. “És un pal molt dur, sobretot en aquest moment. En aquest Mundial no hi hem estat. Hem comès molts errors, em sap molt greu per la gent. És un desenllaç cruel per a aquesta generació, que ha fet el més gran d’aquest esport. Hem estat a dalt de tot i ara, a baix de tot. El cop és molt fort”, va raonar Iniesta, que va discrepar de Xabi Alonso sobre si els havien faltat ganes. “És la seva opinió, però per mi no es tracta d’això. Tots volem guanyar sempre. Per mi s’ha tractat de no haver estat a l’altura en l’aspecte futbolístic, en el que ens ha definit com a equip”.
A partir del 24 de juny els internacionals seran de vacances. Els que estiguin al Barça perquè entren en els plans de Luis Enrique s’incorporaran a la feina al voltant del 24 de juliol.
És a dir que tindran un mes per encarar l’inici de Lliga. Ara només pensen a acabar al més dignament possible la participació amb el partit davant Austràlia i després voldran que se’ls empassi la terra i desapareixeran durant unes setmanes.
El Camp Nou espera que tornin amb les piles carregades, el comptador d’il·lusió a zero i moltes, moltes ganes de tornar a començar.