Anglaterra, ostatge d’Itàlia
Suárez, ‘fill adoptiu’ del Liverpool, deixa quasi eliminats els ‘pross’ amb dos golassos
Si fins ahir era tan lloat pels gols amb els reds com odiat pels rivals pel joc brut, els excessos racistes o les seves mossegades, Luis Suárez es va guanyar ahir les últimes antipaties que li faltaven dels anglesos. El davanter del Liverpool amb dos golassos va deixar a punt de caure una indolent Anglaterra, que per primer cop en la història perd els dos primers partits d’un Mundial. Ara els pross depenen de la
humanitat d’Itàlia i confiar en un triple empat: per classificarse, Itàlia haurà de guanyar els seus dos partits (avui contra Costa Rica i el dia 24 a l’Uruguai) i ells, vèncer els costa-riquenys en l’última jornada per dos o més gols.
El d’ahir a São Paulo era un partit dramàtic, dos històrics, dos grans, es jugaven pràcticament continuar o marxar a casa. En l’estrena, l’Uruguai havia perdut sorprenentment amb Costa Rica; i Anglaterra, contra Itàlia. D’aquesta necessitat va sorgir la virtut d’una arrencada intensa, amb un ritme vertiginós, amb Anglaterra buscant la passada llarga i el desplegament sorprenent, i l’Uruguai la possessió.
L’intercanvi de cops es va accelerar des que Suárez (4m) va provar de sorprendre amb un gol olímpic en un córner Hart, a qui no li marcava des de feia gairebé dos anys (des del 26 d’agost del 2012). El davanter tenia ganes de mossegar, inactiu com estava des que el van operar del menisc el 22 de maig.
La rèplica va arribar de Rooney, en sequera permanent amb la selecció, que va fregar la creueta en una falta (10m). L’Uruguai va contestar amb un xut amb l’esquerra potentíssim del Cebolla Rodríguez que se’n va anar alt (15m) i un altre de Cavani (27m) que va rematar alt un córner servit per Suárez. Rooney de nou va tenir el gol (30m) en estavellar al travesser una falta de Gerrard que l’ariet picava de cap a dos pams de la porteria.
El gol s’estava coent a foc lent i se’l va cruspir Suárez en un genial cop de cap a centrada de Cavani, després d’una de ràpida contra llançada per Lodeiro. El davanter del Liverpool va guanyar l’esquena de Jagielka i va creuar amb un toc col·locat que batia el porter del City. Es feia justícia a la intensitat més gran dels charrúas, que estaven sent superiors als pross.
Tret d’una ocasió de Sturridge a prop del descans (41m) en un potent xut que Muslera va enviar a córner, els anglesos, estabornits, es van anar diluint. En la represa, l’Uruguai va sortir decidida a sentenciar i va poder rematar els pross en cinc minuts. Suárez va tornar a intentar un altre gol olímpic que va treure Hart sobre la línia i Cavani va creuar massa en un mà a mà. Va poder posar-se 2-0 l’Uruguai, i Hodgson va mirar a la banqueta per buscar alguna solució.
Llavors va semblar espavilar Anglaterra. Rooney va gaudir d’una magnífica ocasió, la tercera, en una rematada a la mitja volta (54m) que va treure miraculosament Muslera. A partir d’allà els europeus van començar a embotellar els sud-americans amb centrades. L’ofensiva anglesa, sense arribar a ser aclaparadora ni brillant en el joc, va obtenir rèdits en una galopada de Sturridge. El davanter del Liverpool va assistir al segon pal a Rooney, que només va haver de posar-hi la bota per marcar el primer gol mundialista al cap de 760 minuts, 9 partits de pega.
Però l’esperat gol passaria la història com el més inútil perquè Suárez es reservava el regal especial de la nit. Un servei llarguíssim de Muslera, pentinat per un central anglès, va deixar sol Luisito davant Hart per afusellar-lo, firmar el 2-1 i deixar els amics anglesos pendents del miracle i d’Itàlia.