El Barça és ara el favorit
Els blaugrana surten millor i al final imposen la fortalesa mental per remuntar el marcador i posar el 0-1
Canvi de favorit de bon començament a la final de la Lliga Endesa. Ara ho és el Barcelona, que després de dominar clarament al principi va saber imposar la reconeguda fortalesa mental per remuntar i fer seu un final igualat per treure l’avantatge de camp a un Reial Madrid a qui gairebé mai no va deixar jugar com li agrada. Els blaugrana van demostrar així que també poden superar el gran rival amb una puntuació alta. I la història els afavoreix clarament, ja que en 28 de les 30 anteriors finals va ser campió l’equip que va guanyar el primer matx. El segon es juga demà (22 h), també a Madrid.
Va ser gairebé perfecta la posada en escena del Barça, que guanyava per 5-12 als 4m 11s, moment en què el joc es va interrompre durant deu minuts per una baixada en la intensitat de la il·luminació, a causa d’una tempesta. Als 80 segons de partit ja guanyaven per 0-7 els blaugrana, que havien convertit els seus tres llançaments, l’últim un triple de Nachbar, mentre el Madrid, incòmode en no poder córrer, fallava els tres seus.
Contra el que podia téme’s, l’aturada no va refredar l’equip de Xavi Pascual, que va augmentar la seva renda amb el primer triple de Navarro i als 7 minuts guanyava per 9-20 després d’una gran jugada de Marcelinho, que, lògicament, ahir no va jugar 40 minuts com a València. Sada va entrar per ell al començament d’un segon quart que va presentar una dura prova a l’enteresa mental dels blaugrana. I és que, després d’una bona arrencada de Carroll (9 punts en aquest període), dues pèrdues de pilota molt seguides dels visi- tants van donar peu als dos primers contraatacs dels blancs, que en aquest terreny sí que són uns mestres, i al primer empat: 27-27 als 12m 43s. Si ja va tenir mèrit la bona sortida dels de Pascual, més destacable va ser encara la reacció en aquell moment difícil, plasmada en un parcial de 2-10 (29-39) en tot just 2 minuts, gràcies a una bona defensa i a l’enorme superioritat en el joc interior, amb un Tomic que com sempre davant el seu anterior equip va respondre amb un gran joc als insults del públic. Fins i tot fallant una vegada més en els tirs lliures (3/7 llavors, 5/9 al final), el pivot croat va arribar amb 9 punts i 9 rebots al descans, encara que això no va evitar que l’avantatge de l’equip hagués delmat llavors considerablement: d’un 31-43, la major que va tenir, el 44-48. Era gairebé com tornar a començar. I la situació es va complicar per als blaugrana en el tercer període, perquè l’atac madridista va millorar moltíssim (29 punts en aquell període) en aparèixer en atac Darden i Bourousis. Al descans havien arribat amb 2 i 0 punts respectivament i aquella nova fase van aportar 8 i 10.
La defensa barcelonista ja no era la d’abans. Potser va haver d’entrar abans Dorsey per Tomic, però segurament Xavi Pascual confiava en l’aportació més important del croat a l’altre costat de la pista. El cert és que el Madrid, que
FORTALESA MENTAL Els blaugrana van superar els moments complicats i van assolir un triomf molt valuós CONTROL VISITANT El Madrid, incòmode en no poder córrer, es va sentir pressionat excepte en el tercer quart LA HISTÒRIA En 28 de les 30 finals anteriors va ser campió l’equip que va guanyar el primer matx
s’havia posat davant per primera vegada (65-64) als 26m 18s amb un triple de Bourousis, estava 5 punts per sobre (71-66) en el minut 28. Alarma al sector blaugrana, però aquesta seria la renda més important que tindrien els locals.
Si fins i tot poc abans havia dominat sobretot per la superioritat en el joc interior, de sortida en l’últim quart el Barça va voler demostrar que també podia fer-se respectar des de fora i les dues primeres cistelles de l’últim quart van ser sengles triples d’Oleson i Abrines (dues peces perdudes en la sèrie semifinal) que li tornaven el comandament: 75-76. Encara va tornar a anar-se’n, per poc, el Madrid (80-76), però el Barça no va perdre el compàs i va tornar el cop (84-87. Llavors, a falta de 3m 10s, Tomic va cometre la quarta falta, però Xavi Pascual el va deixar en la pista i la jugada li va sortir bé. L’equip, més centrat, ja no va perdre en cap moment aquests tres puntets que suposaven una renda preciosa; els va anar ampliant amb els tirs lliures (esplèndid 13/14 en aquell període d’un equip que ha fallat molt des de la línia) i quan Bourousis va fallar un triple a falta d’un minut amb 88-93 la sort del primer partit ja estava decidida.