Espanya s’alinea amb Alemanya en el rebuig de suavitzar el pacte fiscal
França i Itàlia reclamen més flexibilitat en el pacte d’estabilitat
En l’estira-i-arronsa sobre si s’ha de flexibilitzar o no l’aplicació del pacte d’estabilitat que regeix els comptes públics a la zona euro, el Govern espanyol té clar on ha de ser: amb Alemanya i amb la Comissió Europea, amb el respecte a les regles existents, sense subterfugis.
Així, el Govern espanyol es va desmarcar ahir de les crides de París i Roma per suavitzar les normes pressupostàries de la zona euro. És la pugna que s’amaga darrere de l’elecció del pròxim president de la Comissió Europea després que el primer ministre italià, Matteo Renzi, condicionés el seu suport a Jean-Claude Juncker a un canvi en la gestió econòmica del club que doni prioritat al creixement i a l’ocupació. També França s’ha afegit a la petició. Encara que el Govern espanyol no pot deixar d’adherir-se a l’objectiu, discrepa en les formes i té clar a quin costat de la pugna vol aparèixer retratat.
“Espanya és favorable a no modificar les regles contínuament”, va respondre el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, en arri- bar a un Eurogrup a Luxemburg. “És fonamental tenir regles estables, predictibles i assenyades i jo crec que en aquest moment les tenim”, va afegir, recordant que Espanya ja ha obtingut de Brussel·les més marge –dos anys extres– per assolir els objectius fiscals, però passant per alt que pot necessitarne més encara per complir els seus objectius pressupostaris el 2015.
Renzi condiciona el suport a Juncker per a la presidència de la CE a un tracte més bo
Les declaracions de Guindos van sonar molt similars a les que van fer el seu col·lega alemany, Wolfgang Schäuble, o el comissari europeu d’Afers Econòmics, Olli Rehn. “El Govern alemany opina unànimement que les regles que existeixen són prou flexibles”, va manifestar, per la seva part, Schäuble. “Proposo que tots complim les regles, tot el que decidim: política de finances sòlides i reformes es- tructurals. Llavors tindrem més èxit en la lluita per més inversió, creixement durador i en contra de l’atur”, va replicar el ministre alemany. Rehn, en el seu últim Eurogrup com a comissari (al juliol passarà a ser eurodiputat), va defensar que les regles pressupostàries actuals “ja tenen un grau significatiu de flexibilitat”.
Els canvis que reclama Itàlia, que al juliol assumeix la presidència rotatòria de la Unió Europea, són no tant formals com d’orientació política. La Unió Europea ha de posar sobre la taula “tots els instruments de què disposa per accelerar el creixement i l’ocupació”, va reclamar el ministre de Finances italià, Pier Carlo Padoan. Pel seu col·lega francès, Michel Sapin, l’objectiu no és aconseguir “un canvi de regles”; el que cal revisar és el ritme a què s’apliquen, va dir. perquè l’objectiu de recuperar el control dels comptes públics no només sigui compatible amb el creixement sinó que en generi”.
El d’ahir va ser el primer debat polític sobre un assumpte que es plantejarà amb força la pròxima tardor, quan els governs ultimin els seus plans pressupostaris.