Una mica d’aire a les classes mitjanes

MARIO Benedetti va dedicar un poema carregat d’ironia a la classe mitjana, que conclou amb aquesta estrofa: “Así, medio rabiosa / se lamenta (a medias) / de ser el medio del que comen otros / a quienes ni alcanza a entender / ni medio”.

La classe mitjana és gairebé una espècie en extinció a Espanya, on la classe alta i la baixa estan cada vegada més separades per la seva renda. És a dir, els rics són més rics i els pobres són més pobres. Això dóna com a resultat una societat més polaritzada, més inestable, més injusta. És indubtable que la crisi s’ha acarnissat amb les classes mitjanes, i les polítiques de despesa i les retallades les han empobrit. I, per si no fos prou, s’han reduït les possibilitats de promoció personal: l’ascensor social porta el cartell de “No funciona”.

El Govern central va aprovar ahir una reforma fiscal que intenta donar aire a les classes mitjanes, a fi que dis- posin de més renda, puguin consumir més i estalviar per sobre del que ho fan ara. El sostre de l’IRPF l’ha fixat en el 47% per al 2015 i en el 45% per al 2016, i s’han reduït de set a cinc els trams. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va situar la rebaixa mitjana de l’impost en el 12,5%, que serà del 23,5% per a les rendes més baixes. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, està convençut que si les famílies disposen de més diners, l’Estat acabarà també incrementant els seus ingressos, sobretot quan l’economia comença clarament a créixer.

Més enllà que la mesura pugui tenir efectes electorals, i pendents de conèixer-ne tots els detalls, és evident que busca reactivar encara més l’economia. Benvingut sigui l’electoralisme si aconsegueix recuperar sectors que s’havien donat de baixa de la seva adscripció a la classe mitjana.