Rècord de refugiats
El món supera els 50 milions de casos, pitjor que a la II Guerra Mundial
Vora l’església del Record de Berlín, tota una estampa de l’amnèsia d’Europa. Un grup de refugiats africans protesten entre mantes i cartrons per la seva situació. Gairebé tots han fugit d’un camp per a refugiats de Saxònia, “enmig d’un bosc, a deu quilòmetres del poble més proper i sense que ens deixin fer res, ni treballar ni aprendre la llengua, res”, explica un d’ells, que es nega a donar el seu nom. Alguns del grup van arribar a Europa en pastera, via Lampedusa.
Quan l’església berlinesa que avui els acull va ser destruïda per les bombes aliades i es va decidir mantenir-ne les ruïnes com a record, vuit milions d’alemanys eren refugiats-desplaçats, i a l’Europa devastada per la guerra, amb els ferrocarrils, ponts i carreteres desconjuntats, n’hi havia uns 30 milions més.
Ahir, en commemorar-se el dia mundial del refugiat, l’Alt Comissionat de l’ONU competent (Acnur) va donar a Ginebra la xifra de 51,2 milions de refugiats i desplaçats al món durant l’any 2013: per primera vegada se superen les xifres del 1945, després dels desastres de la Segona Guerra Mundial.
Amnèsia i error en la percepció: no només s’ha esborrat de la memòria l’època en què els europeus “centrals” eren refugiats, sinó que avui es tendeix a creure que el vell continent és el principal receptor de refugiats i que aquests, juntament amb els emigrants, representen un problema inabastable.
Entre l’1 de gener i el 16 de juny, 57.000 refugiats i emigrants han travessat la Mediterrània en direcció als països del nord. La simple realitat és que l’escala del problema a Europa és “perfectament manejable”, diu Volker Türk, directiu de l’ACNUR en declaracions al diari
Die Tageszeitung.
“Des del principi del conflicte sirià, 96.000 refugiats d’aquest país s’han instal·lat als països industrialitzats, mentre que el petit Líban, amb una població de 4,5 milions d’habitants, acull més d’un milió de refugiats”, explica.
Els principals receptors d’aquests refugiats no són estats europeus, sinó el Pakistan, l’Iran, el Líban... La quantitat més alta de refugiats l’aporten Palestina, una antiga vergonya de cinc milions, l’Afganistan, Síria, el Sudan, el Congo, Birmània, el Vietnam, Eritrea...
“Refugiats i emigrants són els nous herois del nostre temps”, explica a La Vanguardia l’escripto- ra francesa establerta a Berlín Marie Ndiaye, autora d’una bonica novel·la sobre ells. “Passen per situacions terribles, demostren un valor admirable i, com si fossin herois de la mitologia clàssica, van superant tota una sèrie de proves”, diu. Molts no arriben a la seva Ítaca: el 2014, 200 dels que intenten arribar a Europa van perdre la vida en aigües de la Mediterrània, explica Türk.
Hadji Arefi, un jove refugiat afganès no reconegut com a tal a Alemanya, va intentar suïcidarse quan el van ficar en un avió per retornar-lo a Kabul, on ja no viu ningú de la seva família i on han afluït 124.000 nous desplaçats interns, segons el compte d’una organització noruega.
Actualment a Baviera hi ha 300 joves afganesos amenaçats d’expulsió. Gent que fa anys que viu aquí, que va arribar caminant a Europa sent adolescents i que acumulen a la retina substància per alimentar la novel·la més extraordinària. Gent, també, com la família de Hassan Haji, amb la dona malalta i dos fills, fugits el 2011 de la guerra civil de Líbia, un drama
que l’intervencionisme d’Occident per quedar-se les riques reserves petroleres del país va exacerbar encara més, com succeeix a Síria i com va succeir, i es repeteix ara, al martiritzat Iraq.
Els Hagi van arribar a Itàlia, i d’allà van anar a Alemanya, d’on han estat tornats a Itàlia. La policia els va despertar de matinada en una residència per a refugiats de Magdeburg i els va ficar de sobte en un avió amb destinació a Roma.
Per més que la situació dels refugiats a Alemanya sigui indecent, no és la pitjor del continent. Alemanya és actualment el receptor de peticions d’asil més gran d’Europa: 20.000 places aquest any, una actitud que, amb tots els seus problemes, és molt millor que la d’aquests 14 països europeus que s’han tancat en banda a rebre refugiats sirians.
En cas de conflicte, almenys a Berlín, les autoritats han negociat arran de les protestes dels refugiats i dels ciutadans europeus solidaris amb ells. Algunes d’aquestes accions han estat tan sonades com la que va convertir durant mesos en campament una plaça del barri de Kreuzberg.
Espanya ha violat l’article 13 del Conveni Europeu de Drets Humans, segons ha establert el Tribunal de Drets Humans del Consell d’Europa, en no garantir la permanència de trenta sol·licitants d’asil sahrauís durant la tramitació del seu expedient, segons va denunciar ahir a Barcelona un grup d’entitats jurídiques i socials.
“A Europa es dificulta cada vegada més el dret a la protecció internacional, impossibilitant l’accés al territori europeu als refugiats i fins i tot tornant-los en alguns casos”, constaten les entitats, entre les quals el Col·legi d’Advocats. “Una vegada en territori espanyol, les persones tenen dret a sol·licitar protecció internacional”, recorda el manifest.
En el context dels desastres acumulats de l’Iraq, Afganistan, Líbia i Síria, la xifra d’1,1 milions de sol·licituds d’asil va ser el 2013 la més alta registrada en deu anys, assenyala Acnur. El seu responsable, el portuguès Antonio Guterres, considera especialment preocupant l’augment de menors separats de les seves famílies en totes les rutes; a través de Mèxic cap als Estats Units, a través del Mediterrani, a l’Iran i Turquia. “Tenim un dèficit de pau al món per la multiplicació de noves crisis i la no resolució de les velles”, va dir Guterres a Ginebra. L’alt comissari es va esforçar a desmentir la idea que els refugiats arriben als països rics: el 86% provenen de països en desenvolupament. N’hi ha mig milió a Kènia, 140.000 a Burkina Faso, Níger i Mauritània i 800.000 a Tanzània, va recordar.