La policia creu que el linxament del ‘rom’ va ser una revenja de traficants
El robatori que va causar l’agressió es va produir al pis de la mare d’un narco
Hi ha fronteres que no han de ser traspassades, sota pena de posar la vida seriosament en perill. Darius, el jove romanès d’ètnia gitana que va ser salvatgement linxat fa una setmana a la banlieue nord de París, probablement la va traspassar sense saber-ho. Aquesta és, en principi, la hipòtesi amb què treballa la policia, que sembla descartar el mòbil racista en l’agressió i s’inclina per vincularla al fosc món de la droga.
El jove rom, de 16 anys, havia estat assenyalat –amb raó o sense– com el responsable del robatori d’un habitatge de la Cité des Po- ètes, un barri conflictiu de Pierrefitte-sur-Seine (Sena Saint-Denis), que va resultar ser de la mare d’un notori i violent narcotraficant, molt conegut, segons va informar ahir el canal de ràdio France Info citant fonts de la investigació.
Els autors del linxament encara no han estat identificats –ni tan sols no se’n coneix el nombre exacte– i la policia no ha practicat, doncs, cap detenció. Al barri, com en tants d’altres, impera la llei del silenci. Per camaraderia, per por, ningú no va veure res. Ningú no sap res.
Darius vivia en un petit campament aixecat fa aproximadament un mes al costat de la carretera N-1, a l’altre costat de la Cité des Poètes, que havia estat un dels centres més importants de tràfic d’heroïna de l’àrea de París. Segons la fiscal del cas, Sylvie Moisson, això ja no és així des que farà un any van començar les tasques de reconstrucció urbanística del barri. Cosa que no vol dir –va admetre– que la droga hagi desaparegut.
Amb l’arribada dels roms, els habitants de la Cité van percebre un augment anòmal dels robatoris. El jove Darius no era aliè a aquests furts. La policia el va detenir en quatre ocasions per aquesta raó, tot i que això no va impedir que l’adolescent –menor d’edat– continués en llibertat. El seu úl- tim arrest va ser el 4 de juny. Un grup de veïns el va agafar in fraganti, mentre s’emportava d’un habitatge un televisor sota el braç. Només l’arribada de la policia va evitar en aquell moment que algú prengués la justícia per la seva mà. Però únicament va ser una pròrroga. Nou dies després es va produir el drama.
El divendres 13, al voltant de les vuit del vespre, un robatori en un pis del barri –aparentment, amb un modest botí en joies– anava a desencadenar el mortal mecanisme de la revenja.
Sorprès per un nen d’11 anys, el lladre va sortir fugint precipitadament. Era en Darius? Les indicacions de l’únic testimoni així sem- blaven confirmar-ho i, en qualsevol cas, el veïnat ja el tenia perfectament identificat. Així que no va passar gaire temps abans que un grup d’habitants del barri –es parla de fins a una dotzena però la policia no ho sap del cert– es dirigís al campament gitano i s’emportés per la força el jove.
Segrestat durant dues hores al soterrani d’un dels edificis de la Cité, els seus capturadors van començar reclamant un rescat –15.000 euros al principi, 5.000 al final– i van acabar infligint-li una brutal pallissa que el va deixar moribund. Ingressat en coma en un hospital de París, el jove rom continua entre la vida i la mort,
La fiscal exigeix als mitjans francesos que no difonguin fotos de la víctima com ha fet un diari anglès
però estable. Els agressors buscaven clarament matar-lo, ja que van concentrar tots els seus cops al cap.
Alguns dels veïns que el van trobar, abandonat en un carretó de supermercat, van prendre algunes imatges –la cara, completament deformada per la violència desencadenada contra ell–, que han estat publicades pel diari britànic The Daily Telegraph. Ningú a França no ho ha fet i la fiscal ha advertit que la legislació francesa de protecció de menors prohibeix difondre-les.
La identitat de la víctima del robatori al pis –mare d’un conegut delinqüent, que la policia qualifica de “molt agressiu”– i el desenvolupament posterior dels fets –començant per la petició d’un rescat– fa sospitar als investigadors que potser el jove rom podria haver caigut accidentalment sobre un botí inesperat i molt més valuós que el grapat de joies citat. També moltíssim més compromès...
Els fets de la Cité des Poètes –un barri d’immigració, amb una elevadíssima proporció de població estrangera, i alts nivells d’atur, pobresa i delinqüència– posa novament de relleu l’extraordinari nivell de violència que es dóna des de fa anys en algunes zones de les banlieues franceses, on la resistència al robatori, una banal discussió de trànsit o fins i tot una mirada de través pot acabar amb un mort sobre l’asfalt. Sigui blanc, negre, àrab o rom.