El cervell del Barça
UN club de futbol es compon de molts elements: l’afició, els jugadors, l’entrenador, el seu cos tècnic... Però els partits els resolen sobre el terreny de joc els onze titulars que integren l’equip. I cada equip, a més d’un porter, uns defenses i uns davanters, té jugadors clau, que són els que organitzen el joc, controlen els ritmes del matx, dibuixen les jugades i són, per tant, a l’origen de les oportunitats de gol. Xavi Hernández, que als 34 anys ha pres la decisió de deixar el Barça i jugar els seus darrers anys com a professional en un altre país, probablement Qatar, ha estat durant anys aquest jugador clau, una autèntica computadora humana capaç, en un instant, d’analitzar la situació sobre la gespa, estudiar les jugades possibles i organitzar la més pertinent. Ha estat, doncs, el cervell insubstituïble de la formació blaugrana.
El palmarès del jugador de Terrassa és aclaparador, una autèntica col·lecció de rècords, al Barça i a la selecció espanyola. Amb l’equip català ha disputat un total de 723 partits oficials, més que ningú, més fins i tot que Migueli, que era l’anterior titular d’aquesta marca. Xavi també és el jugador amb més partits disputats en competicions internacionals (168). I també és el jugador amb més títols, un total de 22, entre els quals dos mundials de clubs, tres lligues de campions, dues supercopes d’Europa, set lligues, dues copes del Rei, sis supercopes d’Espanya... Ha disputat a més a més 133 partits amb la selecció espanyola, amb la qual va guanyar el Mundial de Sud-àfrica fa quatre anys.
Les xifres parlen per si soles. Val a dir però que no n’hi ha prou per explicar l’excepcionalitat de Xavi. Vinculat des dels 11 anys a l’escola barcelonista de la Masia, l’egarenc ha desenvolupat tota la seva carrera professional al Barça. Primer en categories inferiors, després avançant pas a pas fins a arribar al primer equip i, encara més difícil, mantenint-s’hi setze temporades. La seva progressió ha estat completa, des de l’escola fins al paper de capità i cervell del primer equip, encarnant les essències d’un model futbolístic que ha donat jornades de glòria i una gran projecció global al Barça.
La temporada vinent els blaugrana hauran de competir sense Puyol, Valdés ni Xavi, jugadors que han estat essencials i fixos en l’alineació barcelonista. El temps passa i la renovació s’imposa. Però és oportú, en l’hora de l’adéu de Xavi, agrair-li l’enorme intel·ligència futbolística que ha desplegat sobre el terreny de joc i, alhora, constatar que té un enorme potencial com a entrenador. A reveure, Xavi.