Melanie Griffith i mon pare
Sàviament, Melanie Griffith ha esborrat el nom del seu ex però no el cor que l’acollia
Quan era petit i anava a la platja amb ell em fixava que, al lateral del braç dret, hi duia tatuat un núvol borrós. Un dia li vaig preguntar què era. –Un tatuatge –em va dir. Però els tatuatges que jo havia vist al cine i a les historietes (i a pel·liculetes de dibuixos animats com les d’en Popeye) eren més definits: una àncora, un cor travessat per una fletxa, una sirena rossa i somrient... Pensava: deu ser que aquest del pare s’ha anat esborrant amb el pas del temps. (Aleshores encara no sabia que els tatuatges no s’esborren amb el pas del temps i que, precisament, el problema és esborrarte’ls el dia que decideixes fer-ho, si és que mai ho decideixes.) –I ¿per què te’l vas fer fer? Llavors em va explicar que va ser durant la guerra, que –com que tenien clar que probablement no en tornarien– un dia un grup d’amics van anar a tatuar-se. Total, si havien de morir... Sense cap mena d’experiència en el món de la decoració amb pigments del cos humà, no vaig preguntar res més.
No en vam tornar a parlar mai més fins potser quatre dècades més tard, un dia que ell ja tenia prop de noranta anys i érem a la terrassa de la residencia geriàtrica d’Horta on s’estava. Seia a la cadira de rodes, i jo en un test gros que em permetia col·locar-hi el cul. I aleshores em va explicar l’origen d’aquell gargot que duia al braç. Se l’havia fet durant la guerra i hi posava el nom d’una nòvia que tenia aleshores: “Júlia”. Quan es va acabar la conflagració (i dic conflagració per no repetir guerra), la Júlia havia desaparegut del Poblenou on tots dos vivien –cadascú a casa dels pares– o s’havia embolicat amb algú altre. De manera que va decidir esborrar-se’n el nom. No és qüestió d’anar a tirar la canya i que, quan et despulles, la dona amb qui estàs a punt de copular et pregunti:
–¿Qui és aquesta Júlia que portes tatuada al braç?
Però, com que en aquella època les tècniques per esborrar tatuatges eren molt menys sofisticades que no pas ara, van aconseguir fer il·legible el nom, però a canvi hi van deixar un esborrall sense solta ni volta.
I ¿per què els explico tot això? Doncs perquè ara, després d’haver-se anunciat el divorci entre Melanie Griffith i Antonio Banderas, han aparegut a la premsa fotos de l’actriu al prestigiós Festival Internacional de Cinema de Taormina sense l’anell de casament i amb el tatuatge que es va fer –un cor i la paraula “Antonio” al centre– mig difuminat. Sàviament, l’actriu ha esborrat el nom del seu ex però no el cor que l’acollia, amb la qual cosa queda lliure l’espai del nom per si mai vol posar-n’hi un altre, com passa amb les bústies dels portals cada cop que els inquilins canvien. El lloc és exactament el mateix on mon pare duia escrit “Júlia”: al lateral del braç dret. Ell, però, va tenir l’elegància de no implantar-se mai dues xistorres als llavis.