El discurs de Felip VI

He escoltat amb atenció el discurs del Rei, i amb una mirada espanyola diria que ha estat correcte, com era d’esperar, sense tractar temes que podrien ser polèmics, ja d’entrada, en la seva coronació. Ha fet un repàs a la generació del seu pare, a la seva i en especial a la més jove, per destacar la dificultat d’aconseguir un lloc de treball.

De tot el que ha dit, sí que hi ha uns punts que vull comentar. S’ha referit a les víctimes d’ETA, cosa que pot ser perfectament correcta, però en tot cas hauria d’haver parlat també de les víctimes per violència domèstica que, en nombre, han estat moltes més que les d’ETA. Justament ha esmentat i ha defensat la igualtat de tots els espanyols, i tenia una bona mostra per fer-ho.

No ha dedicat cap paràgraf per a cada una de les altres tres llengües de l’Estat. Sols n’ha fet una referència, com si fos per obligació. No s’ha referit per res –ni directament ni indirectament– al problema català, que existeix. S’ha referit als pobles d’Espanya, les cultures i llengües dels quals cal defensar. Potser no era el moment de dir res més al respecte, però espero que tingui molt present el que demana la majoria dels catalans i sigui capaç de dirigir o moderar la inevitable trobada entre Mas i Rajoy.

JOSEP MARTÍN I COLL Subscriptor Sant Cugat del Vallès