Què ha de fer la facultat?
La facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) admet cada any 270 alumnes. Per a nosaltres (personal docent i investigador i d’administració i serveis) tots ells són iguals. Són magnífics estudiants, amb expedients brillants, una bona dosi de vocació per la professió i, el més important, una enorme il·lusió per aprendre, ajudar els pacients i servir a la societat. I tenen una bona educació. S’han guanyat a pols l’accés a una carrera molt sol·licitada. Són, a més i abans que res, bones persones, requisit bàsic per arribar a ser bons metges.
L’Alba i la Rosa són dues alumnes més de la nostra facultat. Reben la mateixa formació que els seus companys i s’enfronten i superen les mateixes pràctiques, treballs, exercicis i exàmens que tot el seu grup. Elles ho fan de manera una mica diferent a la resta. Necessiten ajuda tecnològica, que afortunadament va millorant cada vegada, perquè puguin veure i sentir igual o el més semblant possible que els seus companys. Necessiten simplement que nosaltres, els seus professors i la mateixa UB, entenguem i acceptem que cal variar algunes rutines i adaptar-se.
Si l’Alba no pot llegir amb normalitat un examen, s’intenta que el pugui fer al seu ordinador especial (que li permet llegir un text) o es busca un voluntari que li llegeixi preguntes i respostes perquè ella decideixi quina escull. Quan hagi d’interpretar radiografies o observar cèl·lules al microscopi, ja trobarem maneres perquè ho pugui fer.
Si la Rosa no pot sentir les classes teòriques igual que els seus col·legues, ella mateixa ens proporciona un micròfon addicional que li permet millorar l’audició. Quan hagi d’interrogar els pacients farà el mateix.
Cada nova dificultat, que en el fons és simplement apartar-se de l’habitual, mereix i mereixerà tota la nostra atenció, una certa dosi d’imaginació i, amb tota seguretat, acabarem trobant alternatives vàlides. Els estudiants de medicina disposen avui dia de noves tecnologies, cada vegada millors i més accessibles, per aprendre. Intentar millorar la qualitat de vida de les persones i intentar suplir qualsevol tipus de discapacitat o limitació en les activitats de la vida diària són dos objectius bàsics de la medicina.
Cap favoritisme: simplement un exercici d’adaptació a la realitat. El que compta, per a nosaltres com a facultat de Medicina de la UB i per a la societat, és que la seva formació en finalitzar els estudis (facin el que facin professionalment en el futur) sigui la correcta i compleixi el nivell de qualitat exigible. La seva capacitat intel·lectual i la seva dedicació i esforç per aprendre i superar-se cada dia són les variables importants, no la seva discapacitat sensorial.
És molt possible que quan acabin vulguin dedicarse a la pràctica de la medicina clínica o a la salut pública o a la investigació o a la docència. Ja ho decidiran i valoraran en el seu moment. Tots les ajudarem a fer la millor elecció possible i a ser molt pragmàtics: l’important és que siguin bones persones i professionals capacitades.
Els seus sis anys de formació universitària han de ser, per a elles, tan interessants i il·lusionants com per a la resta dels seus companys. És cert que trobarem etapes, assignatures o pràctiques en les quals serà més difícil adaptar-se, però estic convençut que entre tots les anirem resolent.
L’Alba i la Rosa són molt conscients de les seves limitacions i dificultats actuals. No demanen impossibles ni la facultat pot fer impossibles, però cal recordar que tot sembla impossible fins que algú aconsegueix dur-ho a terme.
Val la pena recordar que tot sembla impossible fins que algú aconsegueix dur-ho a terme