La UB vol fusionar la meitat de les facultats per ser més “competitiva”
Els degans valoren l’objectiu i demanen que la reforma es faci de manera transparent
La Universitat de Barcelona (UB) ha iniciat un procés important per reformar la seva estructura. Les 19 facultats actuals i els seus 106 departaments configuren una entitat “mastodòntica”, on hi ha duplicitats administratives i casos tan curiosos com que la facultat de Matemàtiques estigui situada a la plaça Universitat i la de Física a l’avinguda Diagonal, quan totes dues comparteixen fins i tot un grau –el doble títol de Física i Matemàtiques–. La proposta que va presentar ahir l’equip de govern de la UB preveu fusionar facultats i passar de 19 a 10. En el cas dels departaments, l’esborrany planteja reduir-los a una xifra d’en- tre 50 i 60. “D’aquesta manera, guanyarem en eficiència i agilitat”, va assenyalar el rector de la UB, Dídac Ramírez. Ell defensa que la universitat necessita tenir una organització més simple per ser més competitiva i equiparar-se a la resta de centres europeus.
La UB calcula que la universitat estalviaria uns cinc milions d’euros nets a l’any i reitera que no acomiadarà ningú. El personal d’administració i serveis que quedés afectat passaria a altres tasques dins del campus i els professors i investigadors que perdessin càrrec “incrementarien les seves tasques de docència i investigació”, sostenen des de l’equip de govern.
La reforma passarà ara a debat. Dijous es va comunicar als degans de les facultats i ahir es va posar a disposició de tota la comunitat universitària, que podrà fer aportacions –alguns sectors, tant del professorat com dels estudiants, han pres la iniciativa amb recel–. El set de
Una nova ponència analitzarà l’última proposta per canviar els estatuts de la universitat
juliol se celebrarà un claustre per debatre la reforma, que s’hauria d’aprovar de forma definitiva durant la primera meitat del curs 2014-2015. Pel rector, la reestructuració és “irrenunciable”.
En cas d’aprovar-se, tal com la UB preveu, el procés de reforma podria durar dos anys. La universitat ja ha començat a fer passos en aquest sentit. A començament de mes el consell de govern va aprovar la fusió de les facultats de Pedagogia i Formació de Professorat per crear la facultat d’Educació, amb 5.800 alumnes. Altres centres que proposen de fusionar són els de Biologia i Geologia; Física, Matemàtiques i Química; Filologia i Filosofia; Belles Arts i Biblioteconomia, i Geografia, Història i Sociologia. Tots els graus es mantindrien, segons Ramírez, i es potenciarien els títols conjunts o dobles titulacions.
En general, els degans comparteixen l’objectiu de la reforma. L’opinió majoritària coincideix que la UB requereix una estructura més àgil, però insisteixen que es dugui a terme de manera “transparent” i aconseguint “el màxim consens possible”. “La universitat necessita reformarse per ser més operativa i fer un ús eficient dels recursos públics; cal fugir de corporativismes i pensar a donar el millor servei com a universitat”, assenyala Norbert Bilbeny, degà de la facultat de Filosofia.
Adolfo Sotelo, degà de Filologia, demana així mateix que “triomfi la racionalitat acadèmica” i defensa que, per exemple, tots els estudis de comunicació estiguin sota una mateixa facultat –i no separats com ara– per millorar el servei als estudiants. La degana de la facultat d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, també comparteix la necessitat de reformar l’estructura, però objecta contra algunes de les propostes. “És important el debat i trobar un consens ampli”, afegeix.
La UB també ha intentat reformar els seus estatuts sense èxit –els estudiants van impedir el claustre que els havia de votar–. El rector encarregarà una nova comissió que revisi la proposta que es va fer al seu dia.