Versos molt pop
Lletrista de superèxits dels Estats Units GERRY GOFFIN (1939 - 2014)
Els músics van posar la melodia i ell va posar els versos d’alguns dels èxits més aclamats del so pop dels seixanta. Gerald Goffin, Gerry, va morir dijous passat a la seva casa de Los Angeles (Califòrnia), als 75 anys.
Nascut el 1939 a Brooklyn, va buscar com a estudiant la vocació per a la química fins que va topar amb Carole King el 1958. Amb ella va trobar l’amor i també la música de la vida. Fantasiosa, ella el va animar a tornar a escriure, un costum que havia perdut després de desencisar-se quan era encara molt jove. El tàndem que van formar des d’aleshores va compondre dos fills i molts superèxits de la dècada dels seixanta, que van interpretar artistes llegendaris com Aretha Franklin, Whitney Houston, The Beatles, The Monkees o The Shirelles.
Amb els últims van aconseguir el seu primer número u el 1961, Will you love me tomorrow. Només era l’aperitiu de la magnífica diversitat de registres que van desplegar durant els propers anys. Un any més tard, amb la veu de la mainadera dels seus fills (el seu nom artístic, Little Eva), van tornar a assolir el cim de les llistes pop amb The Loco-Motion. Aquest mateix tema va repetir èxit en dècades posteriors, la versió més recent, de l’australiana Kylie Minogue. El 1963, de nou, van brillar amb Go away little girl, interpretada per Steve Lawrence.
Tres bombes del pop en tres anys, en una dècada gloriosa per al gènere musical que va envair les ones dels Estats Units. En total van aconseguir estampar set números u i seixanta Top 40. Tot això sota el sostre del Brill Building, que va donar empara a tota una generació de compositors. Paul McCartney, quan el 1965 els britànics van envair l’escena musical dels Estats Units, el van citar en una ocasió dient que ja li agradaria a ell escriure com la parella.
Els hits, mentrestant, continuaven plovent. Don’t bring em down, amb The Animals; Up on the roof, amb The Drifters; Plea- sant valley Sunday, amb The Monkees, i (You make em feel like) a natural woman, amb la poderosa veu d’Aretha Franklin. El secret de les seves cançons, segons els experts, va ser la senzillesa, l’ús de l’estructura clàssica del pop i la temàtica quotidiana i juvenil de les seves lletres.
Goffin i King, malgrat divorciar-se el 1968, van continuar treballant junts uns quants anys. Carol va començar llavors una carrera artística personal que va consolidar el 1971 amb l’àlbum Tapestry, tres cançons del qual van resultar de la col·laboració entre tots dos. King va relatar en les seves memòries que una profunda depressió va portar el seu exmarit a coquetejar amb les drogues.
Més endavant, ja recuperat, Goffin va provar sense la matei- xa sort que la seva exparella l’aventura en solitari. Més enllà del relatiu fiasco, va demostrar que mantenia el talent per a la lírica intacte. Va escriure Theme from Mahogany (do you know where you’re going to), per a Diana Ross, el 1975, i Saving all my love for you, que va consagrar com a estrella Whitney Houston durant els vuitanta.
El 1990 va ingressar al saló de la fama del rock’n’roll, un reconeixement merescut per la seva extensa i exitosa carrera com a lletrista. “El que és més lluny quan ets un wannabe (un aspirant) és realment assolir els teus objectius”, va explicar en un llibre sobre la generació pop del Brill. Escoltant les melodies que acompanyen les seves lletres resulta evident que va arribar molt lluny.