‘La jove de la perla’ torna a casa després de mesos d’exitosa gira
El Mauritshuis de l’Haia reobre i presumeix de filla pròdiga
El quadre La jove de la perla (1665) de Johannes Vermeer, una de les mirades més inquietants de la història de la pintura, ha tornat a casa després d’un periple de dos anys i tres continents. Des d’ahir, la menuda noia del turbant blau i daurat, torna a estar penjada de la seva paret favorita, folrada amb fina seda verda, a la sala 15 del museu Mauritshuis de l’Haia. La petita pinacoteca, coneguda com El joier, reobre portes després d’una reforma a fons que lluirà a partir de divendres vinent.
La jove de la perla, un dels 33 (o 34, o 35 o 36) quadres de Vermeer, segons versions, s’ha convertit en fenomen de masses allà per on viatjat mentre el museu estava d’obres. En la primera parada i fonda, el Japó, el quadre de l’enigmàtica jove, encarnada per Scarlett Johansson al film inspirat en la novel·la de Tracy Chevalier, va arrasar. La de Tòquio es va convertir en l’exposició més vista al món el 2012. Després va viatjar als Estats Units i va acabar al Palazzo Fava de Bolonya. En total 2,2 milions d’espectadors i uns ingressos (no fets públics) que han servit per sufragar una part dels 30 milions que ha costat la reforma. “L’entrada del museu era molt lletja, no teníem espai per a les exposicions temporals, les finestres no funcionaven bé i el sistema de climatització no era l’adequat per a una col·lecció d’aquesta categoria”, admetia ahir la directora del Mauritshuis, Emilie Gordenker.
Ara, la responsable de la col·lec-
ció espera que la xifra dels 200.000 visitants anuals es multipliqui gràcies a l’efecte La jove de
la perla, però també al magnetisme de La cadernera encadenada, obra de Carl Fabritius, que no només ha
volat a l’esmentada gira, sinó que s’ha convertit en imatge global gràcies a la novel·la guanyadora de l’últim Pulitzer obra de Donna Tart, que es va inspirar en la tela. Una altra de les grans joies d’aquesta pi
nacoteca és la famosa Classe d’ana
tomia de doctor Nicolaes Tulp, on un grup de metges observa el braç disseccionat d’un cadàver marmori. La tela també va conduir Nina Siegal a reconstruir aquella nit en una altra peça literària.
A més del quadre estrella, el Mauritshuis mostra dues obres més de Vermeer: Vista de Delft (1661) i la primerenca Diana i les
nimfes (1654). “Sembla una pintura italiana”, il·lustrava ahir Quentin Buvelot, conservador en cap, que va recordar com de notable és la història de La jove de la perla. “Es va subhastar sense saber-se’n l’autor. Un col·leccionista anomenat Des Tombes va adquirir l’obra per una nimietat, poc més de dos florins, com una propina. Estava brut, però quan el van restaurar…”.