Jo viatjo amb el meu Jumbo
El reduït club de la jet set que té avions de grans dimensions especialment condicionats
Las Vegas i Tel Aviv no només són ciutats diametralment oposades. També estan molt allunyades geogràficament: 12.000 quilòmetres. Però aquesta distància no suposa cap problema per a Sheldon Adelson, el magnat del joc que va tenir amb l’ai al cor els governs de Catalunya i Madrid: els fa d’una tirada, dormint en una suite o fent la mateixa vida que en qualsevol de les seves residències, ja que disposa de dos Boeing 747 privats per cobrir aquesta ruta habitual entre el cor dels seus negocis i la seva estimada Israel.
N’hi ha pocs avions tan icònics com el 747, anomenat Jumbo pels empleats de Boeing durant la seva fase de creació, a finals dels anys seixanta. Malgrat tot el temps que ha passat, la irrupció d’Airbus i nous models, la figura d’aquest quadrimotor amb dos pisos, que s’ha anat actualitzant
El saudita Alwaleed bin Talal té un 747 de 300 milions d’euros, als quals en va afegir 30 per a decoració
al llarg de quatre dècades, continua sent imponent a qualsevol aeroport, fins i tot més ara, que no pertany a una gran aerolínia comercial com Lufthansa o British Airways sinó a un personatge de gran fortuna.
Dins del món de l’autèntica jet set, aquell concepte encunyat als seixanta que definia personatges que viatjaven al seu propi avió i que el temps va acabar descafeïnant, hi ha també classificacions internes pel tipus d’avió privat utilitzat, i només un grapat d’aquests jetsetters serien al vèrtex de la piràmide. Adelson, per exemple, disposa dels dos jumbos ja esmentats i d’un parell de models més de Boeing per a viatges més curts: un 737 i un 767. Per raons fiscals, alguns estan matriculats a les Bermudes.
El milionari alemany Hasso Plattner comparteix amb els altres tres propietaris dels Sharks de San Jose un 747SP, configurat com a avió VIP en una zona i com a aeronau convencional en la part posterior per als viatges del seu equip d’hoquei sobre gel.
A Amèrica no és estrany que alguns creadors d’esglésies hagin acumulat grans fortunes, viatgin en helicòpters o jet privats i fins i tot facin col·lectes per a les revisions tècniques dels seus aparells. Entre aquests destaca Ernest Angley, evangelista de 92 anys, que continua viatjant pel món en el seu 747, del qual diu que és “un regal de déu, ja que un miracle seu el va proveir dels diners per comprar aquest Boeing”. De l’interior de l’aparell no se sap gaire, ja que quan és a terra sol estar fortament custodiat i a les persones convidades a bord Angley els prega que no facin fotos.
Ben al contrari passa en el 747 del príncep saudita Alwaleed bin Talal bin Abdulaziz al Saud, que l’any passat va enviar una queixa formal a Forbes perquè s’havien equivocat en el càlcul de la seva fortuna personal i l’havien deixen molt per sota d’allò que li correspon.
El propietari de Kingdom Holdings, amb interessos en els ho- tels Four Seasons, a Twitter, Apple o Time Warner, té un espectacular 747 d’última generació que li va costar més de 300 milions d’euros, als quals en va afegir uns 30 més per a la decoració, que inclou un seient solitari en forma de tron al centre de la cabina de l’avió, envoltat de miralls daurats i dues escopidores simètriques.
Bin Talal ha estat també el primer comprador d’un A380VIP, el superjumbo fabricat per Airbus, encara que aquesta ope-
ració està actualment congelada.
Hi ha més multimilionaris que també es mouen en autèntiques residències volants: Michael Dell, creador de la marca d’ordinadors amb el seu cognom, va comprar l’any passat un Boeing 787BBJ. Per la seva banda, els tres màxims executius de Google comparteixen vuit avions, entre els qual un 767, similar al de Roman Abramóvitx, pintat amb una màscara negra en la part davantera i que el rus ha batejat com El Bandit.