Música al Pirineu

Festival de Música Antiga dels Pirineus

Intèrprets: Escolania de

Montserrat. Vicenç Prunés, orgue

Lloc i data: La Seu d’Urgell, Catedral de Santa Maria (19/VI/2014)

Un dolç voleteig de cants d’ocells es va expandir per les naus de la bellíssima seu, mentre el més petit de tots –humanitzat– entonava la famosa melodia popular, culminació d’una encertada versió coral per a les veus de l’Escolania de Montserrat, del seu fins ara director, Bernat Vivancos. El jove músic té importants projectes com a compositor i s’hi encamina. En un dels seus últims concerts amb aquests meravellosos nens vam escoltar, en diferents disposicions corals per aprofitar millor la sonoritat de l’església, una selecció de peces de mestres de Montserrat: des del gregorià inicial o el Mariam matrem del Llibre Vermell, a peces de Joan Cererols; Benet Julià i Narcís Casanovas (segles XVII-XVIII); d’Àngel Rodamilans, Odiló Planàs, Cassià M. Just, Ireneu Segarra, i Bernat Vivancos (l’esmentat Cant dels Ocells). És a dir, un panorama de la història musical del monestir.

No es van situar en la profunditat polifònica, sinó en un programa directe en comunicació i amb peces de gran valor musical. El Festival de Música Antiga dels Pirineus, que dirigeix Josep Maria Dutrén, intenta que diferents localitats amb un magnífic patrimoni arquitectònic i atractiu turístic formin part dels ara 22 municipis implicats, en una sèrie de 37 concerts de molt bona qualitat. El projecte té consistència i proposa –a diferència dels petits intents locals difícils de sostenir– sumar i afegir interès. Un model diferenciat del que fins ara tenim a Catalunya, i molt adequat a les característiques pirinenques. De fet, el concert es va repetir en dies consecutius a Esterri d’Àneu i a la Pobla de Segur. I aquest any hi ha una presentació singular (La Grande Chapelle, a Barcelona, el dia 26), amb la versió de la Missa

Scala Aretina del mestre de capella de la Catedral, Francesc Valls (1665-1747), una joia de projecció internacional.

Així es conjuguen la història en arxius, amb la tradició vivent i de molta vitalitat que representa l’Escolania de Montserrat i que confirma allò de què Orfeu ordena i asserena els esperits, en vista del guirigall, carreres i vitalitat que mostren aquests meravellosos petits cantaires quan després d’acabar la seva feina surten al pati. Enhorabona.