Origen i condició

Diego El Cigala

Lloc i data: Palau de la Música Catalana (19/VI/2014)

Fa més d’una dècada que Diego El Cigala va aconseguir èxit planetari al costat de Bebo Valdés amb Lágrimas negras. Maridatges amb el tango i altres, marquen importants capítols en la discografia del cantaor madrileny, que va actuar al 25 Guitar Festival BCN en segona convoca

toria, ja que el concert de dijous estava inicialment programat el dia 30 de maig. El coup de coeur de l’artista amb les Amèriques s’estén també al terreny personal, encara que no solapa el seu origen i condició, com en certa manera reflecteix el títol del seu últim disc, Vuelve el flamen-

co, dedicat a Paco de Lucía, i gravat en directe el 2012 també al Palau.

Diego El Cigala va donar curs a la seva ànima més flamenca, començant per martinete i visitant diferents pals amb la seva bella veu aspirada, sempre improvisant el full de ruta. L’acompanyava un compenetrat sextet (amb el guitarrista Diego del Morao en lloc destacat), al qual donava ales (quan no el reptava), propiciant lluïments individuals. Van aflorar alguns gags que ens confirmen que El Cigala és, també, un bon showman, cosa que té doble tall: si d’una banda genera complicitats (i suma minuts), de l’altra disminueix una mica les degudes solemnitats pròpies del gènere. Potser buscant uns equilibris diferents aconseguiria augmentar la ja de per si interessant transmissió del seu art.