El control mental blaugrana inclou passar de l’arbitratge
El Barça defuig la polèmica i espera un segon partit diferent
“Estem utilitzant més el cap”, va dir Xavi Pascual dijous, després que el Barcelona s’apuntés el 0-1 a la final de la Lliga Endesa al final d’un xoc summament espectacular. I aquesta és la línia que els seus jugadors pretenen seguir avui (22 h) en l’intent d’anar al Palau Blaugrana amb un 0-2 que els donaria tres oportunitats de ser campions. Aquesta mentalitat inclou, sens dubte, no entrar en la guerra psicològica que Pablo Laso va semblar obrir ahir en queixar-se de l’arbitratge. “És la
QUEIXES BLANQUES “Em fa més mal l’arbitratge que el peu”, diu Pablo Laso, lesionat al tendó d’Aquil·les
RÈPLICA BLAUGRANA “Ells volen portar a la confrontació; nosaltres volem jugar a bàsquet”, afirma Sada
seva manera de veure-ho, la manera que han decidit ells”, va replicar Sada. “Ells volen portar el segon partit a la confrontació. Nosaltres, igual que el primer: volem jugar a bàsquet”.
Quina obertura de final: 93-98! 191 punts entre tots dos. Feia 18 anys, des del 18 de febrer del 1996 (102-110), que el Barça no n’hi feia tants al Madrid. Es dóna per fet que a l’equip blaugrana li interessa més que el clàssic sigui avar en anotació, per l’enorme capacitat del rival, però no s’ha de perdre de vista que la composició de la plantilla de Xavi Pascual la fa més ofensiva aquesta temporada. En 15 dels seus 75 partits oficials (Lliga Endesa, Copa del Rei, Eurolliga i Supercopa), un de cada cinc, ha marcat 90 punts o més.
Encara que també es podria pensar que el cansament acumulat els va impedir de defensar com haurien desitjat, els dos equips van acabar igualats en valoració estadística més enllà del 100 (102) com a prova del gran espectacle que ens van regalar dijous. I en cistelles de dos punts (24), i en triples (9). Així que van ser els tirs lliures els que van decantar la balança: 18/23 blanc, 23/30 blaugrana, encara que la gran diferència va arribar en els últims minuts, quan el Madrid intentava recuperar terreny amb faltes contínues que van portar a un 13/14 visitant des de la línia en aquell període. En tot cas, no serà fàcil que el Barça tingui avui un arbitratge tan poc complaent amb els locals com el de dijous.
“Em fa més mal l’arbitratge que el peu”, va dir ahir Pablo Laso, que va amb crosses perquè durant el partit es va lesionar el tendó d’Aquil·les. I va afegir que “el més important és transmetre als nois que és una guerra que no ha fet més que començar”.
Guerra o no –hi ha moltes ma- neres de dir-ho–, els jugadors del Barcelona, que es van entrenar ahir a la tarda després de tenir el matí lliure –passeig, compres o simple descans–, tenen molt clar, com comentava Oleson, que “el segon partit serà molt més difícil que el primer”.
Sada hi coincideix. “Hi haurà molt més ambient i nosaltres haurem d’estar millor en atac i sobretot molt millor en defensa. Hem d’evitar errors ximples, com entrar massa aviat en el bonus. I repetir el que vam fer dijous, a diferència d’altres vegades contra ells: no ensorrar-nos quan encaixem les seves cistelles”.
“Espero que les seves declaracions no condicionin l’arbitratge”, va afegir el base. “Tothom vol guanyar, tothom està nerviós, però nosaltres hem de sostreure’ns a això”.
Es pot dir que la pressió més gran la té ara el Reial Madrid, que no
pot tornar a perdre. Però Oleson afirma que “la pressió és dels dos equips, perquè nosaltres volem el 0-2”. I Papanikolaou, que creu que “amb l’atac pots guanyar un partit o a tot estirar dos; cal guanyar des de la defensa i això és el que hem de millorar”, està d’acord amb ell: “En una final la pressió sempre és alta per als dos equips. Sí, nosaltres ja tenim una victòria, però en necessitem tres i ara volem la segona”. I el jugador grec acaba com el seu entrenador al principi: “Guanyarà l’equip que estigui més ben preparat mentalment”.