Eficiència i desigualtat
Impostos justos són els que es destinen a sufragar polítiques de despeses eficients i eficaces. I l’eficiència és avui un dels nostres dèficits més grans.
La reforma que ha presentat el Govern central, els detalls de la qual es coneixeran durant els propers dies, és, en aquest sentit, irresponsable perquè ignora la destinació dels impostos. I ho ignora perquè s’emprèn sense redimensionar l’estructura de la despesa, sense quantificar-ne l’import, sense definir l’Estat de benestar que ens podem permetre i sense debatre el model de finançament fiscal per mantenir-lo. A més, ignora les recomanacions europees que proposen augmentar l’IVA com a mesura imprescindible per mantenir l’actual Estat de benestar; ignora la proposta i també la necessitat de reduir abans la despesa pública. Una reforma que tampoc no soluciona la falta d’eficiència i la desigualtat del sistema tributari pel seu baix nivell de recap- tació, malgrat que té tipus impositius elevats, pel tracte desigual dels diferents tipus de renda i per la seva progressivitat global cada cop menor. Un sistema, també, que penalitza la creació d’ocupació i la generació de riquesa.
Es tracta, igualment, d’una reforma imprudent, perquè així s’ha de qualificar el fet de reduir els impostos en moments de desequilibri pressupostari. Una reforma, en fi, que no soluciona els nombrosos mals que pateix el sistema tributari ni tampoc reconeix el fracàs del seu model de gestió.
Dit això, cal reconèixer que la reforma redueix la pressió fiscal en l’IRPF, entre d’altres,
Les mesures disten de la reforma fiscal global que cal en el sistema tributari espanyol
de les rendes baixes i mitjanes, malgrat que amb això no s’incentivi necessàriament el consum, sinó que se’ls allunyi del
seu actual empobriment. Es millora la tributació familiar i, sobretot, els denominats beneficis socials, i també s’inclouen mesures per incentivar l’estalvi a llarg a termini a través de fórmules diferents dels plans de pensions.
La reducció del tipus marginal màxim de l’IRPF, el 56% a Catalunya, allunya el caràcter confiscatori l’impost, però manté la seva gran diferència amb el tipus de l’impost sobre societats, en el qual es reordenen encertadament els seus tipus efectius mitjançant l’eliminació d’una part important dels in- centius fiscals. Es manté la deducció per R+D+I i per reinversió, i es crea, encara que tard,
Millora la tributació familiar i s’inclouen incentius per a l’estalvi a llarg termini
una nova deducció per incentivar la capitalització de les empreses que, a compte de la seva regulació concreta, és una apos- ta decidida contra l’endeutament empresarial. Per a les pime es crea, a més, la denominada reserva per anivellament, la qual, juntament amb la de capitalització, permet reduir el tipus impositiu al 20%.
En suma, un conjunt de mesures que disten de ser la reforma fiscal global i amb profunditat que requereix el nostre sistema tributari i que continua donant l’esquena al principal objectiu: sufragar polítiques de despesa pública eficients i emprendre la reforma estructural encara pendent de les Administracions Públiques.