La Vanguardia (Català)

Esclata la crisi del banc privat portuguès més gran

- ANXO LUGILDE Santiago de Compostel·la

Forçat pel Banc de Portugal i sota la sospita d’irregulari­tats rellevants, Ricardo Salgado va renunciar ahir a la presidènci­a del Banc Espírito Santo (BES), l’entitat financera privada lusitana més important. El relleu suposa molt més que el final de 23 anys de lideratge, perquè el regulador també va imposar que no s’efectuï dins de la família propietàri­a, la dels néts de Ricardo Espírito Santo, el banquer de capçalera del dictador Oliveira de Salazar. El canvi ha estat desencaden­at perquè s’ha descobert que el grup va ocultar al mercat deutes i pèrdues, enmig d’una guerra successòri­a entre diverses branques del clan fundador.

L’assemblea general d’accioniste­s ha de ratificar el proper 31 de juliol el nomenament del nou president, Amílcar Morais Pires, un home de confiança de Ricardo Salgado que tindria ja el vistiplau del Banc de Portugal. Morais Pires és un executiu del banc que no pertany a la família Espírito Santo, cosa que sí que passa amb José María Ricciardi, cosí de Ricardo Salgado, el nomenament del qual va ser bloquejat pel regulador.

Dijous a la tarda van sortir a la llum les tensions en el si del BES i ahir al matí la comissió del mercat de valors portuguesa va suspendre la cotització de les seves accions en borsa. Quan van tornar a negociar-se, ho van fer a la baixa, per tancar amb una caiguda del 3,7%.

El passat mes de maig, amb els resultats del primer trimestre d’aquest any, el BES se situava com el primer banc privat del país veí en actius, amb 82.817 milions d’euros, pels 82.348 del Banc Comercial Português (BCP). Però més enllà d’aquestes xifres es tracta d’una entitat amb una enorme rellevànci­a simbòlica a Portugal. Els mitjans lusitans destacaven ahir que Salgado era el banquer en actiu amb més antiguitat i el primer de la seva família en deixar el càrrec en vida. Després de la revolució dels clavells i la posterior nacionalit­zació del BES, Salgado va viure al Brasil i Suïssa. De tornada a Portugal, es va fer el 1991 amb el privatitza­t banc de la seva família, que ara passa a estar en un nou òrgan consultiu, el consell estratègic. La gran pregunta és quina és la veritable salut del banc i en què acabaran les investigac­ions sobre presumptes irregulari­tats a Luxemburg i Angola.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain