“Al taxi li cal modernitzar-se sense competència deslleial”
Tinc 59 anys: aprenc dels emprenedors a desaprendre les rigideses de la banca. Vaig gestio
nar el Fons Europeu d’Inversions des del 2008 fins a l’abril. Sóc anglès, però casat amb una
francesa: he fet tota la meva carrera al continent. He participat en This way up Barcelona
Ha costat arribar fins aquí: la ciutat està col·lapsada per la vaga de taxis. Em temo que amb aquesta vaga els taxistes s’han disparat un tret al peu. Per què? Perquè han fet la millor campanya de publicitat possible per a les apps, el nom de les quals no diré, que amenacen de posar fi al taxi. Gràcies a la vaga, molts ciutadans que no sabien que existien ara se les descarreguen.
Té raó; en tenen, els taxistes? Hauran d’adaptar-se i competir o desaparèixer, com les agències de viatges i tants altres models de negoci que les noves tecnologies han superat. Em temo que veurem desplomar-se el preu de les llicències.
Vostè què faria, si fos taxista? M’associaria per buscar un emprenedor de start-up, una empresa tecnològica, perquè adaptés el meu model de negoci.
Vostè ha estat invertint en start-up com les que ja competeixen amb el taxi. Una vegada la tecnologia està en mans de la gent, és impossible frenar-la. Ha estat així des que els luddites anglesos cremaven els telers mecànics per protegir els seus llocs de treball. I ja sap vostè que els telers mecànics van continuar teixint.
El taxista s’ha de resignar a la situació? Han d’adaptar-se i utilitzar també les noves tecnologies, però –i en això tenen raó– el deure de l’administració és evitar la competència deslleial dels qui no paguen impostos ni assegurances ni compleixen reglaments ni les altres càrregues que té el taxista.
Google també competeix deslleialment amb els diaris i gairebé no paga impostos. Perquè Europa encara no és capaç d’exercir la coerció fiscal: està fragmentada i els seus contribuents, indefensos. També els emprenedors que finanço es queixen que s’han d’enfrontar al caos de les 28 legislacions fiscals i de propietat intel·lectual de la UE,
Però alguns tenen èxit. Són els que per créixer han hagut de saltar del seu país europeu als EUA.
De què més es queixen? Els seus tres grans enemics són la burocràcia, els impostos i la falta de finançament.
Com escollia en quina start-up invertia? Simplement copiava els millors gestors de fons privats, perquè coneixen les empreses tecnològiques millor que jo. i especialment el factor humà: els emprenedors. Jo em limi- tava a fer una cistella amb les carteres d’alt risc més ben gestionades i així assumia menys risc que ells.
La seva opció sembla còmoda. Pensi que tenim inversors públics: el Banc Europeu d’Inversions i la mateixa UE: però també 25 bancs privats.
I ningú no vol perdre diners. No hem costat mai ni un sol euro al contri
buent! Invertim en pimes i start-up de tot Europa i sempre hi hem guanyat amb les nostres inversions.
Poques start-up arriben a guanyar-ne. La gran majoria fracassen, però la que triomfa té grans beneficis i crea ocupació. Per això, el Fons Europeu d’Inversions (FEI) és una manera ideal de repartir el risc i donar una empenta als innovadors europeus que facin empreses noves. Quins inversors privats copiava? El 10 per cent que obté els resultats més bons. La meva feina encara és localitzar-los.
Però guanys passats no garanteixen resultats futurs. En les start-up, gairebé, sí. Resulta que en aquestes microempreses, on el factor humà és fonamental, qui ha triomfat té una alta probabilitat de tornar a triomfar. Els emprenedors d’alta tecnologia acostumen a triomfar en sèrie.
Són emprenedors en sèrie?
En les start-up, els millors aprenen a utilitzar la seva vareta màgica moltes vegades.
Noms? Als EUA n’hi ha molts de famosos. I no només a Silicon Valley, també a l’àrea de Boston, per exemple, o a Chicago...
Què tenen aquestes ciutats? Els emprenedors solen instal·lar-se al costat de centres universitaris d’excel·lència i nodrir-se’n, com a Califòrnia, de Stanford, o a Boston, del MIT. A Europa hi ha menys centres així i menys emprenedors.
Digui-me’n un almenys. Els creadors de Skype a Estònia també han creat i gestionen Atomico, un fons d’inversions que no para d’encertar en les apostes en start-up i proporciona beneficis ingents. És un cas òptim de serial-entrepreneur i molt europeu, a més. En quines ciutats europees invertiria? M’agrada l’atmosfera tecnològica de Berlín, que està en plena efervescència emprenedora, però estic a Barcelona, perquè també hi veig un gran recorregut...
Per què? Perquè a la gent li atrau venir aquí a viure i crec que Barcelona fa molt bé a diversificar el seu atractiu perquè no sigui només turístic, sinó també emprenedor.
La joventut parlarà més anglès. Els emprenedors ho parlen tot. Els de Skype: estonià, rus, anglès i alemany. Però el que és essencial és que tots entenguin el llenguatge de la comunitat innovadora.