“Els gihadistes veuen el combat com a ‘turisme sagrat’”
Abdel·lah Rami, politòleg expert en moviments gihadistes
Nascut a Larraix quan el protectorat espanyol sobre la zona nord del Marroc ja havia acabat molt abans, Abdel·lah Rami fa anys que estudia el detall més mínim relacionat amb els moviments islamistes, salafistes i gihadistes. Aquest politòleg i investigador troba sentit, per la història i el seu coneixement de l’islam, a paraules i gestos que a d’altres se’ls escapen. Ens els explica per telèfon des del Marroc.
Per què aquest augment inaudit de la violència i la crueltat dels gihadistes? Actualment la versió més extrema en el corrent d’Al-Qaida és Daish (les sigles que dóna la fonètica àrab d’Estat Islàmic de l’Iraq i Síria, EIIS), que Zarqaui va crear el 2006, i que és la més estesa en la comunitat gihadista mundial. L’EIIS ja ha estat criticat pels dirigents d’Al-Qaida, sobretot per Al-Zawahiri i pel xeic Al-Maqdisi, pel seu tipus d’assassinat brutal i particularment la manera de massacrar els xiïtes. Al-Qaida tenia per objectiu els Estats Units, les seves tropes i els països occidentals, mentre que ara la prioritat són els xiïtes i els seus propis governs. Es pot dir que Al-Qaida es divideix actualment en dues orientacions: la primera és la clàssica, la liderada per Zauahiri, i la segona és l’EIIS d’Abu Bakr al-Bagdadi, més violenta i més potent.
Aquesta violència és només per terroritzar la població? El terror és l’arma més important adoptada per l’EIIS. A nivell ideològic, creu que la tàctica de sembrar la por mitjançant la imatge, matar a ganivetades, degollar, és ja és mitja victòria. Aquesta tàctica es basa en una cita de Mahoma: “Vaig vèncer pel terror”.
Es veu una evolució dels gihadistes que lluiten en altres països per ajudar els seu germans musulmans des de l’Afganistan fins a Síria. Què l’ha desencadenat, aquest canvi? Hi ha hagut àrabs lluitant a l’Afganistan, des del 1979, guiats per Abdul·lah Azam, i el grup àrab a Txetxènia fundat pel saudita Jatab, així com els de Bòsnia i els estrangers a l’Algèria dels anys noranta, poc esmentats. Aquest fenomen està lligat a la crida al suport, nusra (en àrab, d’aquí ve el nom el Front al-Nusra), un terme amb una càrrega religiosa molt forta. Aquest fenomen augmenta segons les circumstàncies geopolítiques, i avui la nova generació de gihadistes veu la gihad a l’estranger com un turisme sagrat. És una mena de moda i coincideix amb la desaparició de les fronteres que afavoreix la mundialització.
Hi ha estudiosos que diuen que és Al-Assad qui ha format l’EIIS per presentar-se com el mal menor davant Occident, malgrat que continua massacrant la seva població, fins i tot als camps de desplaçats. L’EIIS és una carta geopolítica que es juga a tot arreu: als Estats Units, als països del Golf, a Síria, a l’Iran... És cert que el nucli dur del moviment són els exbaasistes de Saddam que es van convertir al salafisme gihadista, però l’organització està oberta a tots els gihadistes, siguin autèntics o falsos; és a dir, agents se- crets de tots els països. Sabem que els gihadistes tenen per objectiu tothom: els occidentals, els xiïtes, els governs locals sunnites… Per això tots els països que s’infiltren a l’EIIS lluiten per orientar i reorientar les seves prioritats. Hi ha una competència entre els estats per uti-
litzar el gihadisme per als seus interessos polítics o amb finalitats geopolítiques.
L’exèrcit sirià no va atacar l’EIIS, que controla la ciutat d’Al-Raqqa des del 2012, fins al 15 de juny passat. Tot i això, ataca l’Exèrcit Lliure Sirià (ELS) i el Front al-Nusra. És el joc d’equilibri per al poder sirià. Des de un punt de vista estratègic, l’EIIS és el més feble perquè està classificat com a grup terrorista a tot el món, està aïllat, encara que sigui el més fort sobre
LA TÀCTICA DEL TERROR “L’EIIS creu que el fet de matar a ganivetades, degollar, ja és mitja victòria” LA JUGADA D’AL-ASSAD “No combat l’EIIS, aïllat de tothom, sinó l’ELS, que seria la seva alternativa”
el terreny. Al contrari, els altres moviments, com Jemaah Islamiya (Front Islàmic), Harakat Xam (Moviment Gran Síria) i Front al-Nusra, així com l’ELS, reben el suport dels països amics del poble sirià, que representen a mig món. Per tant, aquests últims són més perillosos per a Al-Assad, que lluita contra la seva presumpta alternativa, que és l’ELS, avalada per Occident, i no l’EIIS, que és l’enemic de tots. Al-Assad per- met a l’EIIS escampar-se sobre el terreny segons càlculs de guerra i el protegeix per salvar la que resulta ser la seva carta de negociació amb els occidentals. Crec que ha aconseguit jugar bé aquest as a la màniga.
Aparentment els extremistes consideren que els països del Golf són apòstates. D’on reben el finançament i les armes? Els membres de l’EIIS s’entrenen en camps d’Al-Anbar (província de l’oest iraquià) des del 2012. El règim d’Al-Assad està ben infiltrat en aquests grups des de l’any 2003, quan obria les seves fronteres de bat a bat als gihadistes del món perquè combatessin contra els Estats Units. Els utilitzava, i continua utilitzant ara l’EIIS, tot i que ja no el dirigeix ni en controla l’evolució. Com s’explica que la majoria dels combatents de l’EIIS siguin saudites? De fet, el 80% dels seus combatents són estrangers. I són uns cent mil en total. Els diners arriben de Kuwait i ho fan a la vista de tot el món. I els membres de l’EIIS també disposen del suport logístic de Turquia; tots els combatents estrangers han entrat per Turquia!
Tothom juga el joc del gihadisme. Sí, tothom juga a aquest joc, i el fet és que no ho controla ningú. Cada país té la seva branca a l’EIIS, però la seva direcció és independent. En aquest moments hi ha un monstre a l’Orient Mitjà, i tothom ha contribuït a crear-lo. No sabem què pot provocar a Europa a causa de la mundialització...