Un nou Rei per a un nou consens
Els espanyols volen tenir més protagonisme en la presa de decisions dels polítics
Tenint en compte el protagonisme que en alguns mitjans de comunicació gaudeixen algunes manifestacions, un podria arribar a pensar que en el conjunt d’Espanya hi ha un sentiment republicà majoritari, però no és així, fins i tot tampoc entre els més joves. Tot i això, aquesta aposta per la continuïtat de la monarquia constitucional (51,9%) tampoc no significa unanimitat, i la preferència per una forma d’Estat republicà assoleix el 38,1% dels espanyols, mentre que la resta no té una opinió formada sobre aquesta qüestió.
La persona per damunt de la
institució. El rei Felip VI comença amb un vot de confiança molt acceptable per part dels espanyols (valor de confiança de 6.6), i amb valoracions lleugerament superiors al cinc fins i tot entre els votants d’Esquerra Unida i de CiU (aquests últims molt crítics en altres aspectes però que donen un marge de confiança molt més a la persona de Felip VI que a la institució monàrquica actual).
De fet, la nota mitjana de 6.6, en termes de confiança personal en el nou Rei, resumeix uns percentatges on només el 16,5% dels espanyols l’han valorat per sota del cinc, i un 11,4% li ha atorgat en aquesta enquesta una nota de cinc, mentre que al 72,1% dels espanyols el rei Felip VI els inspira un grau de confiança expressat en valors de sis o superiors.
De la legalitat a la legitimitat en
termes d’opinió pública. Com passava amb el seu pare, el Rei Joan Carles I, ara també a Espanya hi ha més potencials felipistes que monàrquics convençuts. Tot i això, els temps són diferents, i les noves generacions d’espanyols, socialitzats des de sempre en de- mocràcia i usuaris de les xarxes socials, de la mateixa manera que expressen en aquests moments una percepció majoritària (però no massiva) favorable a la continuïtat monàrquica en la persona de Felip VI, també és cert que aquests mateixos ciutadans consideren que hi ha una àmplia demanda en voler ser consultat (també) sobre la forma d’Estat (i amb una contundència generacional més gran entre les persones menors de 35 anys). Els ciutadans espanyols volen tenir més protagonisme en la presa de decisions dels seus polítics i de les seves institucions, fins i tot per reafirmar una decisió legal ja presa. Regeneració de les institucions. Amb Joan Carles I arriba al final el protagonisme de la generació que va protagonitzar la primera transició, i amb la seva abdicació la Corona aconsegueix renovades expectatives, però, com indica aquesta mateixa enquesta, només amb el canvi de Rei no sembla haver-n’hi prou per a la regeneració de les institucions. Amb Felip VI s’obre un nou període tenallat per les fatídiques conseqüències la crisi econòmica, que ha minvat la confiança cap a la majoria de les institucions, ha accelerat l’esgotament de l’actual model d’organització territorial i debilitat el bipartidisme polític.
Els reptes són grans, però també és cert que en els seus inicis Felip VI gaudeix d’un marge de confiança per impulsar canvis, potser fins i tot amb expectatives superiors a les que constitucionalment disposarà el nou Rei.